Un primer balanç amb massa llistes d'espera de tota mena
Les dades facilitades ahir pel Govern confirmen amb xifres l'experiència personal viscuda per nombrosos usuaris de la sanitat pública: està augmentant la quantitat de gent que necessita una operació quirúrgica i que, en comptes de rebre una notificació amb la data d'intervenció, passa a engrossir una llista d'espera.
Aquestes llistes es van allargar un 23% entre el gener i el juny. I el conseller de Salut, Boi Ruiz, ha admès que el problema s'agreujarà la segona meitat de l'any.
Les llistes d'espera s'havien reduït un 21% entre l'any 2004 i el 2009, de manera que hem retrocedit al punt de partida del tripartit. Però el canvi de tendència, a l'alça, ja es va notar el 2010 -en nombre de pacients, no en temps d'espera-, coincidint amb les primeres retallades del govern Montilla.
Ruiz mai no va amagar que les llistes s'allargarien en termes globals, a canvi que no patissin els casos dels pacients en una situació de risc més elevat. Ha trigat 10 mesos a donar alguna xifra sobre la qüestió. I no ha facilitat l'evolució de les operacions greus i que, en tot cas, a partir d'ara podran esperar més del que han estat esperant: el límit es fixa en 45 dies. Ara, segons Salut, mai no s'arriba a aquesta xifra i la mitjana d'espera és de 32.
Les enquestes ens diuen que els usuaris de la sanitat són conscients que no sempre en fan un bon ús i que hi ha abusos, de vegades en el nombre de cops que van al metge, en la quantitat de proves que es demanen o en el malbaratament en la despesa en fàrmacs. Però ara no estem parlant d'això -¿s'ha arribat realment al límit en aquestes retallades, abans d'anar més enllà?-, sinó dels que necessiten una pròtesi de maluc, dels que pateixen una hèrnia discal o dels que tenen cataractes. Són problemes que limiten la vida.
Per dur a terme retallades cal valentia, però importa igual o més practicar la transparència i la pedagogia. I en aquest punt, Ruiz no ha estat cap exemple. I menys quan, com a mínim, es frega una línia vermella.
