01/06/2022

Balears i el canvi de model

2 min

El Parlament de les Balears ha aprovat aquesta setmana la llei turística, també anomenada de canvi de model, que ha de regular el sector més que hegemònic de l'economia d'aquestes Illes. D'entrada és una bona notícia: l'actual Govern reconeix la necessitat d'un canvi de model econòmic, perquè l'actual —ho admeten també alguns sectors conservadors—, basat en una dependència total del turisme, va directe cap al col·lapse, si no és que hi ha arribat en molts aspectes. Una altra qüestió és si aquesta llei (que satisfà plenament la presidenta Francina Armengol i el PSOE, i no tant els seus socis de govern, Unides Podem i MÉS) suposa realment un canvi de model o més aviat una reforma acordada amb un sector avesat a fer estrictament allò que li convé a cada moment, sovint brandant els llocs de treball a manera d'ostatges. Per altra banda, el fet d'haver estat capaços d'acordar la llei amb els hotelers, i amb els sindicats, així com amb els socis de govern i el centredreta del PI, carrega de raons el Govern Balear a l'hora de defensar la mesura. L'acord ampli és una medalla que s'apunta el superconseller de Model Econòmic, Treball i Turisme, i número dos d'Armengol, Iago Negueruela. N'han quedat fora, per pròpia voluntat, el PP, que anuncia que derogarà la llei ipso facto en cas que torni al poder, i el seu soci natural, Vox, que senzillament no té res a aportar en aquest assumpte ni en cap altre.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Les reformes que consagra la llei tenen com a horitzó diguem-ne estel·lar el decreixement, fixat en la fórmula del 2x1 i de la moratòria. A saber, el 2x1 significa que cada dues places hoteleres comercialitzades es converteixin en una, per la via de suprimir la meitat de les places que es vagin donant de baixa. Per la seva banda, la moratòria vol dir que durant quatre anys no es podrà, d'acord amb la disposició addicional primera de la llei, incrementar el nombre de places turístiques. També hi mesures com les reconversions (convertir hotels obsolets en habitatges de protecció oficial, residències o oficines) o la fixació d'un 3% de producte local en l'oferta gastronòmica d'hotels i restaurants (4% en el cas d'hotels de quatre i cinc estrelles, i 5% en els agroturismes). També es preveuen millores per als treballadors: ha causat molta conyeta de la dreta l'obligatorietat de posar als hotels llits elevables per facilitar la feina de les kellys o cambreres d'habitació, però això només pot fer riure a qui no ha hagut de vinclar mai l'esquena per fer res.

La llei, en resum, intenta encabir la pràctica del turisme de tota la vida dins els paràmetres de la sostenibilitat, la circularitat i les bones pràctiques empresarials. No és un canvi de model, però haver fet la llei significa almenys haver-hi treballat seriosament i implica un nivell important de compromís. Les qüestions de fons, però (massificació i degradació del territori, emergència climàtica, desigualtats socials, precarietat del mercat laboral, abandonament escolar prematur) queden no ja per resoldre, sinó per abordar. I són urgents.

Sebastià Alzamora és escriptor
stats