Una banda de masclistes ofesos
Dimecres l’actriu i directora Leticia Dolera presentava el seu llibre Morder la manzana a Espejo público, entrevistada per Susanna Griso. El llibre reivindica la lluita feminista i tot just començar un dels tertulians de la taula, Antonio Herrera, ja va fer referència a l’onada de moda del feminisme advertint que aquest moviment té aspectes que “me preocupan y me inquietan ”. És habitual que molts masclistes parlin de moda com una estratègia per al descrèdit, en comptes d’entendre que l’auge del feminisme es deu a una necessitat real per culpa d’una situació d’injustícia social històrica. El que li preocupava al tertulià era que el feminisme estava protestant per qüestions intranscendents que va qualificar d’“ espuma del machismo ” i que s’estava oblidant “ el machismo feroz ” que és la violència contra les dones. “ Así no se llega al fondo de la cuestión y nos vamos a quedar con una cosa de revista de cremas ”. No entenia que havent-hi un problema greu com la violència “ nos pasemos el rato hablando de piropos ”. Considerava que parlar de fets que destaca Dolera com la bretxa salarial, l’assetjament, el sostre de vidre o la falta de referents femenins, suposa “ que se acabe vaciando de contenido el machismo real ”. Atenció al concepte: masclisme real és la violència. La resta, per tant, deu ser irreal o fictici. És per això que ells no es consideren masclistes: perquè no peguen. Considerar que hi ha un masclisme real i un que no ho és, és una prova més del biaix de percepció masclista i de com estem de lluny de la igualtat. Dolera, en la primera resposta, va deixar KO l’interlocutor. Graciano Palomo, en un estat d’alteració i ofensa des del primer moment, va menysprear en un parell d’ocasions Leticia Dolera amb la indulgència dels mascles més primaris: “ ¡Espero que lo que tú dices no sea la verdad revelada! ” o “ ¡Que se lo estoy preguntando a ella, que es la ponente! ” o quan amb cara de fàstic preguntava: “ ¡La copa esa! ¿¡Cómo la habéis llamado?! ” Es referia a la copa menstrual. L’home defensava que en la seva Castella natal no hi havia masclisme perquè casa seva era un matriarcat i que la reivindicació dels drets que feia Dolera era preocupant perquè “ la exageración conduce a la irrelevancia ”. Un altre dels tertulians, Antonio Naranjo, estava molest amb el feminisme de Dolera perquè considerava que això era sinònim de menysprear la seva àvia, la seva mare i la seva dona. “ ¡Pero si tengo pánico a llevarte una coca-cola light! ”, li va etzibar a Dolera titllant-la de bel·ligerant quan ella en cap moment va ser agressiva. Aquest és el tracte que es troben les dones que defensen la igualtat.
Televisivament va ser molt revelador: matxirul·los nerviosos i furiosos davant d’un llibre feminista. Caretes fora. Aquests col·laboradors habituals de mentalitat caduca i casposa són els que, dia a dia, creen opinió sobre l’actualitat en els mitjans de comunicació. Fastigós.
