El meu barri (1975)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEls veïns de la part esquerra de l’Eixample ens hem volgut donar una Associació i, fetes les gestions legals corresponents, les autoritats ídem ens han dit que no. I els veïns, naturalment, trobem molt estranya la negativa, i fent ús dels nostres drets cívics insistim, respectuosament, per tal que ens sigui concedit el permís. L’altre dia, els dinàmics joves del “Departament de Legalització” de la “Comissió Gestora” van visitar-me per requerir la firma de la petició, que, cal esperar, serà massiva. Vaig firmar, naturalment. El fet d’insistir és una demostració de vitalitat, una tossudesa positiva, perquè no la mou cap amor propi personal ni cap intenció malsana. És no sols un dret, sinó un deure ciutadà. En tractar-se d’una acció col·lectiva i pacífica, com ho són els propòsits de les Associacions de Veïns, és natural que la primera ensopegada no sigui fatalment interpretada com un entrebanc insuperable. Al barri de la part esquerra de l’Eixample tenim els nostres problemes, que no seran, segurament, els mateixos que tenen a la Guineueta, però són problemes que afecten milers de veïns i que, al capdavall, es poden resoldre colze a colze i a la llum del dia. No és demanar gaire i encara que ho fos, cal saludar la insistència d’aquest grapat de joves del meu barri que, serenament i joiosament, no es donen per vençuts perquè estan convençuts (no és joc de paraules) que promouen un moviment intrínsecament positiu per a tota la nostra societat, aquí i avui.