DONA’M JOC

El bàsquet, un pas per davant

Com ja sabeu, fa uns mesos vaig criticar en aquesta secció que tres dones que per primera vegada en la història arbitraven un partit de futbol masculí de Tercera Divisió rebessin la quantitat d’insults que van rebre abans, durant i després de fer la feina. Només pel simple fet de ser dones. Avui torno a parlar d’una àrbitra dona, però per aplaudir un gest que va tenir Paco García, entrenador del Carramimbre CBC Valladolid, fa cosa d’un mes. Era la jornada 15 de la LEB Or i es disputava el partit entre el seu equip i el Tau Castelló. Per primer cop, al trio arbitral hi havia tres dones.

La notícia que es va fer viral no va ser això, sinó les declaracions de l’entrenador. I jo l’hi agraeixo molt, per aquesta normalitat que sempre comentem. Ell remarcava que no hauria de ser notícia que arbitressin tres àrbitres dones, sinó que calia donar èmfasi a altres coses. Per a ell, eren tres àrbitres fent la seva feina i en cap moment va sentir-se condicionat ni res per l’estil. Que si estaven xiulant aquell partit era perquè s’ho havien treballat i havien fet mèrits. Estic segura que ningú no els va regalar res.

Sobre aquesta notícia hi ha un fet que cal remarcar. Es va fer viral, com us deia, perquè a l’entrenador li va semblar el més normal del món que el partit l’arbitressin tres dones. Ell mateix remarcava que no és una bona notícia que això sigui notícia. Evidentment que no ho és, però cal començar d’alguna manera i si ha de ser així, de moment, que ho sigui. El repte és que no siguin fets puntuals, perquè serà l’única manera de fer que això deixi de ser notícia.

Hi ha pocs mesos de distància entre els dos debuts arbitrals i les diferències que ens deixen el bàsquet i el futbol fan pensar que, segurament, el bàsquet va molt per davant de nosaltres, el futbol. Potser no hi va amb un tema d’espectadors o de seguidors, però sí que hi va en un tema de valors. Tant de bo aquesta normalitat seva arribi com més aviat millor al futbol i, ja posats a fer, a tots els esports que encara no la tinguin.

Més continguts de