27/01/2012

El batxillerat de tres anys obre noves incògnites a l'educació

2 min

Amb un 30% de fracàs escolar, és evident que tenim un greu problema a l'educació. Sobretot si es té en compte l'alt índex d'atur juvenil i que la falta de preparació és un dels grans handicaps dels nostres joves a l'hora de trobar feina. En el diagnòstic hi ha consens, però una altra cosa són les solucions. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha optat, entre altres mesures, per ampliar les hores de matemàtiques a l'ESO i per potenciar la lectura, dues habilitats bàsiques per a reforçar els coneixements que necessiten els nens. El Partit Popular també ha començat a definir el seu projecte de reforma.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ahir el ministre d'Educació i Cultura, Juan Ignacio Wert, va reunir els consellers autonòmics per explicar-los la primera de les mesures que pensa prendre: l'ampliació del batxillerat a tres anys. Té la seva lògica. És una manera d'assegurar-se que els alumnes arribaran més ben preparats a la universitat. La decisió, però, obre moltes incògnites. Està decidit que aquest tercer any es guanyi amb la supressió de 4t d'ESO, un curs que s'havia previst que, a partir del 2012, tindria diferents itineraris en funció de la futura elecció acadèmica. D'altra banda, com que l'educació seguirà sent obligatòria fins als 16 anys, no queda clar què passarà amb els alumnes de 15 anys que no vulguin seguir estudiant.

El ministre no va concretar ahir els "aspectes tècnics", que va deixar per a la pròxima setmana, i això ha creat dubtes. La consellera Irene Rigau proposa, per exemple, que el tercer any es guanyi reduint la carrera universitària de quatre a tres anys. Això evitaria, almenys, els problemes pressupostaris dels molts instituts, que no estan preparats per assumir un any pont de FP per als alumnes que no facin batxillerat. Però trasllada la patata calenta a la universitat.

El tema és prou seriós perquè hi hagi un debat a fons i es miri d'aconseguir el màxim consens possible, tant polític com social. Aquesta decisió pot marcar el futur de molts estudiants.

stats