Un bon sí o un bon no, president Mas

L'argument més repetit contra l'assistència del president Mas a la manifestació de la Diada consisteix en un sil·logisme pervers. Primera proposició: Mas és el president de tots els catalans. Segona proposició: no tots els catalans són independentistes. Conclusió: ergo, en atenció als catalans que no són independentistes, Mas no ha d'assistir a la mani de l'11 de setembre.

Un raonament pervers, i sobretot fal·laç: com deia ahir Joan Manuel Tresserras a Catalunya Ràdio, Mas també és el president dels catalans que estan en desacord amb les retallades, i això no li ha impedit de practicar-les. Qualsevol president ho és de tots els ciutadans del país que governa, però cap president podrà mai prendre decisions al gust de la totalitat d'aquests ciutadans. Ha d'escollir fer una cosa o l'altra, però mai optar per no fer res, perquè aleshores haurà fracassat com a governant.

Hi ha només dues coses que ha de valorar un president com a criteris fonamentals de la seva obra de govern, i són la recerca del bé comú i el reforçament de la cohesió social. Mas, a diferència d'altres governants (com els que es burlen dels aturats, o com els que cerquen la fractura social a partir de les qüestions lingüístiques i culturals), sembla tenir força clars aquests criteris. Per tant, també deu saber que no poden convertir-se en l'excusa per deixar d'actuar. ¿Artur Mas creu que el sobiranisme actua a favor o en contra del bé comú i la cohesió social dels ciutadans de Catalunya? Seria bo que respongués obertament a aquesta pregunta i abolís les ambigüïtats, com les dels membres del govern que diuen que es manifestaran "a títol individual". No hi ha res com un bon sí o un bon no.

Més continguts de