ABANS D’ARA
Opinió 23/06/2022

Cal restaurar la consciència dels Països Catalans (1979)

Peces històriques

Josep Maria Llompart
2 min
Cal restaurar la consciència dels Països Catalans (1979)

Del pregó pronunciat per Josep Maria Llompart (Palma, 1925-1993) a les Festes de la Mercè i transcrit a l’Avui (22-IX-1979). Avui, dia de Sant Joan, és la Festa dels Països Catalans. El poeta, assagista, crític de llibres i traductor Josep Maria Llompart, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, era un activista cultural promotor, com Guillem Forteza, d’una pancatalanitat consensuada.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Que cadascun dels nostres països és refaci des de la seva arrel més elemental, per anar avançant cap al punt de convergència. Un altre mallorquí, Guillem Forteza, va expressar fa seixanta-dos anys, amb una bella metàfora, el més pur sentit dels Països Catalans com a comunitat cultural i nacional. Es tracta de l’exemple de la volta de creueria, comparable al famós exemple de la mata de jonc proposat per Ramon Muntaner, o al de les tres llances, tan airosament descrit per Anselm Turmeda. “Atenent-nos únicament a la configuració espiritual de la nostra pàtria –va escriure Guillem Forteza–... podem comparar-la a una gran volta de creueria en la qual, perquè ella servi pròpia estabilitat, almenys deuen concentrar-se els esforços i fonaments en quatre punts. La condició que aquests quatre punts hagin de tenir cadascun d’ells resistència independent de la dels altres fa que aquesta imatge ens serveixi per a donar a conèixer el concepte que tenim de la vertadera estabilitat del nostre poble. Pensen malament els mallorquins que creuen que llur patriotisme s’ha de recolzar sobre el solar espiritual del Principat de Catalunya o de València. Pensen malament els catalans que creuen que tota la força de la pàtria ha de pesar damunt d’ells i ells sols són els qui han de contrarestar-la. Pensen malament els valencians que creuen que el solar espiritual de València és inútil i feble per reconstruir-hi novament el pilar que en tal punt fa falta. Pensin balears, catalans, rossellonesos i valencians que qualsevol moviment de translació que donin al puntal que ells tenen des d’ara obligació de reedificar es traduirà en una deformació fatal i tal volta irremeiable en la fesomia de la pàtria. Pensin balears, catalans, rossellonesos i valencians que qualsevol equivocació en l’elecció del pedreny per aixecar aquests pilars podria ésser causa de terribles esfondraments. Empri cadascú de nosaltres el material que providencialment té a les mans.” [...] Jo no crec que es pugui dir més bellament quina ha d’ésser, avui per avui, la nostra tasca quotidiana. Que cadascú en el seu país aprofundeixi fins a les arrels més fondes d’aquest país propi i immediat, que n’extregui la més dura pedra per tal d’anar refent la columna enderrocada, i així arribarà un moment en què, sòlids i ferms els quatre pilars, podrem coronar l’estructura amb la clau de volta de la nostra nacionalitat. Si aquesta estructura ha de situar-se en un nivell polític concret, és una cosa que el futur haurà de dir. La història no es fa en un dia i tenim paciència, hem hagut d’aprendre de tenir molt paciència. Però abans de tot cal restaurar la consciència cultural –i, per tant, la consciència nacional– de cada un dels nostres països. [...]

stats