El camí cap a la Diada no ha d'escenificar més divisions
Tot va començar el dia que el president Artur Mas va sentir-se impel·lit a demanar que la societat li fes costat públicament en la petició del pacte fiscal. A un mes de la Diada, el president de la Generalitat feia una crida concreta, legítima, que és l'epicentre del terratrèmol de la seva legislatura. Si el pacte fiscal no progressa, el moviment de terra que es pot produir el pot enterrar. O no. Dependrà de com administri el sisme a partir d'aleshores.
Però Artur Mas només tenia una alternativa: no donar cap consigna per a la manifestació. Va triar fer-ho i ara es troba que ser-hi o no s'ha convertit en una qüestió polèmica.
Si fa una demanda als qui sortiran al carrer, és ben lògic que es preguntin si ell encapçalarà la mobilització social. Si no hi assisteix i es queda a Palau, és perquè no confia que la manifestació se centri només en el pacte fiscal.
La polèmica la va generar el mateix Artur Mas i ara és ell qui ha d'evitar que aquest rosari de declaracions, fins i tot dins del seu govern, s'allargui gaire més.
Aquesta incertesa contribueix a la desunió. Ara, que és quan més ens convé la unitat, tornem a suspendre l'assignatura del mínim consens. Tants caps, tants barrets, fins i tot quan correm el perill que se'ls endugui una ventada.
L'Assemblea Nacional Catalana, que va néixer amb voluntat transversal i no partidista, ha d'aconseguir funcionar al marge de les tensions internes i alhora trobar les complicitats necessàries amb les institucions que ens representen. L'Onze de Setembre serà també una prova de foc d'aquesta valuosa iniciativa social que recorre tot el territori incansablement.
El camí cap a la Diada no ha d'escenificar més divisions. Així doncs, seria bo que Artur Mas ens raoni on creu que ha de ser durant la manifestació, perquè qui surti al carrer sàpiga quina és la posició del president i la respecti. Arribar-hi dividits serà imperdonable i ens farà encara més vulnerables.
