Una campanya contra el pobre Anglada

Imiri que va costar-li trobar un argument per poder fer-se un forat electoral. Durant molts anys va intentar-ho presentant-se com a ultradretà, però va fracassar. Per què? Doncs perquè la marca ultradreta, venuda com a tal, a Espanya no la compra ningú. Tema apassionant, aquest, perquè després de sentir i llegir el que s'ha dit aquests dies sobre Fraga, queda clar que Espanya (amb Catalunya inclosa) és un estat farcit d'ideologia ultradretana i defensora de les dictadures, però sense saber-ho... bé, o sí, però sense voler reconèixer-ho... bé, o perquè no tenen clar el que és una democràcia. Total, que el fracàs va dur-lo a provar-ho amb el racisme. Però, esclar, per tenir èxit en aquest camp, entre que 1) necessites un gran percentatge de ciutadans d'altres races que, a més, siguin pobres i com que d'això a l'Espanya de principis dels anys 90, més aviat poc i 2) no té cap futur electoral ser racista amb un enginyer alemany de la Seat o amb l'amo d'un restaurant italià, l'angladisme va haver d'esperar. Concretament fins que va inflar-se el gran globus econòmic iniciat a finals dels anys 90 del segle passat. Llavors sí, llavors ja va tenir llenya per atiar el seu foc ideològic.

I ara que l'angladisme començava a tenir regidors i que va estar a punt de tenir diputats al Parlament. I ara que alguns han aconseguit ser alcaldes usant el mateix discurs angladista contra la immigració, ara van els immigrants i els comencen a desmuntar el negoci. Com? Coi, marxant. Fixi's, només l'any passat van abandonar Espanya 445.160 immigrants. I amb quina excusa? La crisi. Però, escolti, això que és? Res de fotre el camp!!! Aquí tothom quiet. Hooome (i dooona), és que a veure si una majoria d'immigrants acabarà marxant a treballar a altres llocs i deixarà orfes de discurs partits i candidats xenòfobs. Pobreta gent, amb el que els ha costat trobar-ne un que els funcioni...