Els canelons de la sogra

L'entrevista de Xavier Bosch al president de la Generalitat, de gairebé una hora de durada, es va fer un pèl llarga. Amb mitja hora haguéssim fet. Bosch va començar fort però a mitja entrevista el ritme va decaure. Només al final, amb les mencions a les retallades, la cosa es va animar una mica. En un escenari ben il·luminat, fins i tot massa càlid, la Sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat, vam poder gaudir d'una conversa amb un Mas que continua mostrant-se constructiu i pedagògic intentant explicar que el canvi que viu Catalunya no és contra ningú. Que l'hi expliqui a l'Alejo, al José Bono, al Monago i a la caverna mediàtica que va assegurar que no s'escolta. Un Mas incisiu, però tranquil, no va permetre que Bosch l'interrompés gens. Això abans no passava. Volia explicar moltes coses, el Molt Honorable, i no sempre es té una hora de televisió en prime time a la teva . El millor van ser les metàfores familiars. Xavier Bosch li va etzibar que tot plegat semblava un matrimoni on dius a la parella que la deixaràs i demanes a la sogra que et continuï fent els canelons. El president Mas va replicar amb l'exemple de la filla. "Miri, fa un any i mig que la meva filla va marxar de casa amb el promès. ¿Es va separar de la família? No. El procés natural és emancipar-se". Les metàfores familiars sempre funcionen perquè tothom les entén. El problema és quan les relacions són més complexes que a La Riera i els símils no són tan clars. La paraula més repetida va ser majoria : majoria sòlida, clara, indestructible, rotunda, inqüestionada, inqüestionable. Majories per a tots els gustos. Per triar i remenar. En canvi, la paraula independència va tornar a sortir de manera molt fugissera malgrat la bona insistència de l'entrevistador. I mentrestant a Telecinco estrenaven la sisena temporada de La que se avecina . Un títol molt al·legòric, no trobeu?