24/01/2021

Capitans que abandonen vaixells

2 min

El 3 d’agost del 1991 un creuer ple de passatgers va patir una explosió i l’embarcació va començar a enfonsar-se. Quan tota la tripulació ja havia abandonat la nau, encara quedaven més de dos-cents passatgers a bord. Van arribar helicòpters de rescat i un dels primers que hi va pujar, quan encara hi havia nens al transatlàntic, va ser el mateix capità, Yiannis Avranas. Entrevistat després pels mitjans va dir que ell ja havia difós el “Que se salvi qui pugui” i que, per tant, era cosa de cada passatger quedar-se o no quedar-se al vaixell.

Avranas havia violat la norma secular que diu que el capità ha de ser l’últim en abandonar el vaixell. En realitat, no existeix cap llei marítima que digui que el capità ha de ser l'últim que deixi una nau en perill. No està escrit enlloc, però és una norma no escrita de la tradició marinera. Indirectament, aquesta norma es dedueix d’altres articles, com ara que les ordres dintre d’una embarcació per garantir la seguretat es donen segons el rang de cada persona. Per tant, el capità hauria de ser el que més se sacrifiqui, qui més arrisqui la vida.

Explico això pels últims escàndols de militars, alcaldes o autoritats que estan accedint abans d’hora a les vacunes. Diuen que en situacions de risc és quan surt a la llum la veritable personalitat de cadascú. Sens dubte, més enllà d’una falta de caritat per als qui més necessiten rebre abans la vacuna, de respecte pels altres i de manca de legalitat, el fet d’aprofitar la posició de poder per salvar la pròpia vida abans de la d'aquells a qui t’han donat la potestat de dirigir a través de la política o l’exèrcit només demostra covardia.

Els bons capitans i generals són els últims que deixen el vaixell que s’enfonsa. Les seves vides estan per darrere d’aquells que els obeeixen. El veritable lideratge consisteix en assumir la responsabilitat sobre la gent, exercir l’autoritat, disposar d’un poder, però pel bé de la comunitat, posant la teva vida per darrere de tots aquells a qui manes. Aquesta és la grandesa del lideratge. Jo mano, però la meva vida va per darrere de la vostra.

Tots tenim por al covid. Tots tenim ganes d’estar vacunats. Però no podem perdre de vista el més bàsic d’una societat: el respecte pels altres, per les normes, i la norma no escrita que diu que qui més mana menys ha d'apreciar la seva vida.

Fernando Trias de Bes és escriptor.

stats