És capriciós l'atzar...

Qui no ha sortit del bany de l'habitació del seu hotel i s'ha trobat una cambrera amb qui practicar sexe oral i anal (interessant detall dels fets que publicava ahir un diari en portada), ein? I què ha de fer en una situació així un brau com un servidor, el mític empenyedor Dominique Strauss-Kahn? Naturalment, crear una immensa metàfora i dir al món que la institució que jo presideixo, el Fons Monetari Internacional, té tant de poder que, si vol, pot fer amb tu el mateix que amb la cambrera. La llàstima han estat les conseqüències. Les dues grans conseqüències: 1. Fent el mateix, a Itàlia, per exemple, seria primer ministre. I 2. A la presó, quan surts de la dutxa, no trobes cambreres. Crec que quan surti faré una llei per canviar aquesta situació. Bé, o potser canvio les dues.

Reconeguem, però, que la meva figura polièdrica ha ajudat a engreixar la bèstia de l'escàndol. Des del progressisme m'assenyalen com un d'aquells a qui s'anomena "poderosos", a mi que fins diumenge passat era virtual candidat socialista a presidir França. Conclusió: o els socialistes no són poderosos, o no sóc poderós, o no sóc socialista... o ells no són progressistes. I ja se sap que quan els poderosos anem a la presó, la premsa té molt d'interès a dir les mides de la cel·la on ens entaforen. En aquest cas també, però afegim a la cosa l'interès a dir el preu que valia l'habitació dels fets. Llàstima que no van afegir-hi el comentari "uns preus comparables als d'una habitació a BCN durant Construmat".