La polemitis ja afarta

Les xarxes ens conviden a parlar sense pensar

VAM PASSAR DELS ANALISTES als tertulians i dels tertulians als polemistes a sou. Dels concursos on buscaven savis als que promocionen rucs. La fàbrica de famosets d’usar i llençar, sense drets adquirits, que han de vendre’s l’ànima barata. I hem anat llaurant un camp mediàtic ideal per a provocadors de guàrdia, que destaca l’enganxada, l’enfrontament barroer. Les xarxes ens conviden a parlar sense pensar, imposen la brevetat i immediatesa. Ser brillant en poques paraules requereix talent, però insultar breument és barat i cridaner.

I aquí estem, tan instal·lats en la polemitis aguda i el linxament del dia que Time ha arribat a dedicar una portada -estiuenca, tampoc no cal donar-los més- als trols, a com la cultura de l’odi s’apodera d’internet.

Ser brillant en poques paraules requereix talent, però insultar breument és barat i cridaner

Potser és pel meu optimisme patològic, però celebro que la polemitis faci el cim i hagi abandonat els marges on sobrevivien els folloneros de tota la vida per ocupar un espai tan central i dominant. Serà la manera que fatigui del tot, que ens adonem que és un entreteniment agre, superficial, un circ romà del qual surts més brut. Ni tan sols et desfogues, és font d’ansietats gratuïtes de les que mai no han arreglat res. I qui sap si a poc a poc redescobrirem la força del matís, l’argument pausat, les coses rumiades. Missatges més llargs, menys fragmentats, que no amaguin el context sinó que el reivindiquin. Una mena de quilòmetre zero, de producte ecològic en versió comunicativa. Reflexions amb denominació d’origen, artesanes, ben cultivades, sense additius. El menjar ràpid i una polèmica precuinada amb unes crispetes de microones sempre t’omplen una mala tarda. Però per a cada dia, aniria bé una dieta mediàtica més sana, equilibrada. Dóna menys satisfaccions immediates aparents, però té més bona digestió i en lloc de fer patir el fetge arriba a alimentar l’ànima.

Més continguts de