Les trucades, el nou correu comercial
VEIG QUE ELS JOVES es truquen poc, més aviat es van enviant notes de veu per WhatsApp. Al principi ho trobava estrany, és una conversa que no és ni en directe, mai pots interrompre l’interlocutor. Però, tot i que no ho practico, com a observador trobo que té grans avantatges: no topes amb la bústia, cadascú ho va escoltant i responent quan pot. També n’hi ha que hem abandonat la trucada directa per cortesia, perquè l’altre deu estar reunit o conduint o al metro i es tallarà, perquè avui dia telefonar a qualsevol hora és vist com una invasió, com quan abans ho feien més tard de les deu de la nit. El WhatsApp serveix per negociar si va bé telefonar, i la connexió és segura perquè ha estat pactada al minut.
Això converteix automàticament les trucades espontànies en no desitjades. Perquè són sempre comercials. Si agafes un número estrany esperant alguna sorpresa agradable o patint per alguna mala notícia, sempre toparàs amb el pobre comissionista d’una companyia telefònica intentant que triguis més de deu segons a penjar. Quina feina més desagradable, la seva, quin paper més galdós, el teu: et fa sentir malament però t’obliga a ser brusc perquè ells no callen ni per respirar, i quina llàstima una legislació que no persegueixi la venda de dades privades. És trist perquè a poc a poc el telèfon comença a assemblar-se a la bústia, que ja obrim sense esperança, com un mer tràmit: es tracta de recollir cartes de bancs, electricitat i gas, separar-les de la propaganda i endreçar-les a la carpeta. Si mai arribés una carta de veritat, o tan sols una trista postal, ni la veuríem. Igual que potser deixarem de respondre al telèfon. I llavors ens apareixeran les ofertes no desitjades a les notes de veu, o se’ns colaran enmig de les fotos personals. N’anem fugint, però sempre ens troben.
