Ha sigut un honor portar l'ARA fins aquí

Els últims 5 anys, l'ARA ha sigut el projecte de la meva vida. Ara, el projecte de la meva vida és la meva vida. En el meu primer article al blog arafaremundiari.cat deia que assumia la direcció amb una il·lusió boja i una responsabilitat total. Ara deixo la direcció amb una satisfacció gegant per la feina feta i amb l'orgull immens que dóna saber com sou els que sou de l'ARA, una comunitat de subscriptors i lectors fidel i exigent, i una redacció carregada de talent, entusiasme i bones persones. Ha sigut un honor portar l'ARA fins aquí.

El consell d'administració m'ha ofert una posició més còmoda i adequada a la meva nova vida, i l'he acceptat. Deixaré el càrrec el 28-N, el dia del 5è aniversari, però no deixo l'ARA. Tindré la sort de poder continuar escrivint el meu article diari durant anys. I faré entrevistes i reportatges, i ajudaré tant com pugui, però m'estalviaré tasques de gestió que he fet amb molt de gust pel bé del projecte i que deixo amb molt de gust pel bé del meu nou projecte. Em toca lluitar, viure, riure i escriure, i ho voldré fer dedicant totes les meves energies a aquestes quatre causes, i conciliant-ho amb la proximitat total a la gent que estimo. No hi vegeu cap complicació en un tractament mèdic que va molt bé, ni cap renúncia. A la meva llibreta d'idees i projectes ja hi surten llibres a escriure, xerrades a preparar, gent de qui aprendre... Abraço la meva nova vida amb alegria i convençut que serà encara millor.

Desitjo tota la sort i encerts a la nova direcció, i l'animo a mantenir i ampliar els compromisos de fer un mitjà optimista, educat, compromès amb la justícia social, independent, al servei del país i la seva llibertat.

Gràcies a tots els que m'heu ajudat aquests anys. La vida continua. Que no ens faltin la salut, la sort ni el bon humor.

Més continguts de