Les carreres es transformen en curses

Sabem, gràcies al cinema, que molts nord-americans marxen de casa per anar a la universitat i ja no hi tornen. Si haguessin de rodar la pel·lícula d'aquest curs la cosa canviaria, perquè s'han graduat ara al maig, i calculen que es batrà el rècord de retorns a casa. 8 de cada 10 acabats de llicenciar hauran de tornar amb els pares perquè o no els ha sortit l'oportunitat professional o no els és suficient per poder-se fer càrrec dels deutes contrets per pagar-se la carrera, que allà són habituals. L'eufòria de les festes de llicenciatura aquest any és molt moderada. Els professors lamenten que les famílies que aconsegueixen finalment una primera generació que es llicencia, s'adonin que ara aquests estudis ja no són garantia d'ascensor social. La carrera és un símptoma de progrés intel·lectual, però a mesura que aquesta condició s'estén i es fa més universal perd garanties de progrés professional. És un fet que intuïm i comprovem fa temps, però que s'accentua i obliga a replantejar models. I com que el món universitari és per sort cada cop més global i ofereix noves oportunitats, arriben milers de joves de països emergents amb tant de nivell i tanta capacit at de sacrifici que sovint es guanyen les places més buscades. El món de les carreres es va tornant tan competitiu que comencen a semblar curses. I l'essència de les curses és tenir més perdedors que guanyadors.