El casalot pirata
L'autèntica condemna de Megaupload no l'ha provocat l'FBI sinó les imatges aèries de la mansió del seu propietari, Kim Dotcom. Res ha fet més mal que l'opulència grollera de les propietats d'Auckland on vivia a cos de rei un dels fundadors i ideòlegs del gran portal d'emmagatzemament i intercanvi d'arxius. Ja sabem que quan en un telenotícies ens mostren a vol d'ocell una mansió, sigui la de Michael Jackson o la de Bin Laden, vol dir que la condemna ja està dictada. Perquè el casalot pirata d'Auckland desmenteix de cop la imatge hippie que molta gent tenia dels propietaris dels portals on s'intercanvien arxius, que solen promoure els ideals de cultura per a tots i llibertat a la xarxa, i molts han despertat del somni en descobrir que en realitat l'únic ideal de Dotcom era enriquir-se fins a extrems delirants.
L'operació de Megaupload té segur moltes ombres, començant pel fet que han pagat justos per pecadors. Els que cada mes dipositaven uns quants euros de bona fe per emmagatzemar els seus arxius i res del que hi feien tenia cap relació amb la pirateria tenen ara tot el dret a reclamar que se'ls retorni allò que era seu.
Però la gran virtut de la històrica operació de l'FBI de dijous és un intangible: és la primera vegada que es reconeix el dret a la propietat intel·lectual amb totes les seves conseqüències. Perquè cal dir que sense aquest dret no haurien existit els Beatles, no hi hauria exposicions de Miró ni vostès podrien llegir aquest diari. I per defensar els drets, siguin quins siguin, a vegades cal la policia, encara que no ens agradi, i encara que això comporti injustícies. Ara bé: de la mateixa manera que el dret de propietat intel·lectual és un dret inalienable i indiscutible, no és menys veritat que l'abús d'aquest dret també pot ser nociu, i un exemple d'això bé podria ser el que ha fet l'SGAE en els últims anys. I el primer que cal deixar clar és que la pirateria que amagava i a través de la qual s'enriquia Megaupload ha estat propiciada també per la ceguesa i l'avarícia de la indústria de l'oci, que només ha reaccionat quan s'ha vist el monstre a sobre.
Només hi ha dues maneres d'evitar que la gent robi el pa: vigilant els carrers, però també, i per sobre de tot, garantint una oferta bona a un preu just. Ni al robatori de pa se li pot dir intercanvi de pa ni el pa es pot vendre a 5 euros la barra, perquè això propicia que s'assaltin els forns de pa. L'operació de Megaupload és definitiva perquè deixa la indústria musical i editorial sense arguments: ja tenen la policia que volien, ara els toca moure fitxa per tenir una oferta competitiva, fer-ho a preus radicalment més baixos i facilitant l'experiència de compra de l'usuari. En realitat, les dues postures enfrontades en aquesta vella i polèmica qüestió s'han apropat molt més del que tots dos bàndols voldrien: uns veuen que se'ls està acabant la impunitat, i els altres que hauran de repensar el seu model de negoci. Ja no valen excuses. És possible que la història digui que tot es va començar a arreglar el dia que vam descobrir el casalot pirata.
