La cavalcada dels estudiants de Medicina (1907)
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEls estudiants de la Facultat de Medicina han donat la nota de la setmana. Convençuts de que contra el procedir d’un Baró de Castell dels Tres Dragons no hi cabien altres protestes que les exterioritzables en forma de gatada, varen fer la solemne muda de casa des de l’Hospital de la Santa Creu al Clínic en un seguit de carros de transport, qual desfilament pels carrers de Barcelona va proporcionar als ciutadans una nota divertida i fins simpàtica en aquests temps eminentment democràtics. És en efecte molt edificant veure passejar en tan humil com rudimentari medi de locomoció als galenos de planter que demà passaran gravement la visita als seus malalts en cotxe, i Déu sap si en automòbil, encara que només sigui al sol fi d’aprofitar els trajectes de visita a visita per a fer-se un superàvit de clientela amb els pobres transeünts que caiguin sota les rodes del seu artefacte. [...]
La pensada dels estudiants de Medicina, sols va ser pedra d’escàndol per les patums consagrades del Claustre de la Facultat, que com el famós Baró i el seu digne pendant D. Marianito, a l’enterar-se de lo succeït, a tall de profetes baratos, varen esquinçar-se les vestimentes en senyal de dolor i d’indignació, perquè, això sí, si la seva vàlua científica estigués a l’altura de la circumspecció de la seva pose i serietat encarcarada, serien unes llumeneres [...]
Jo ja em veig l’efecte que devia produir al ex governador insubstituïble l’arribada a l’Hospital Clínic d’aquell carrusel tan esplèndid, i com deurien sonar en la seva trompa... (d’Eustaqui, entenem-nos), aquelles cantúries ad hoc entonades a compàs dels sotracs de les elegants carrosses; ben segur que devia acabar tots els homònims extremosos del diccionari: - Esto es indigno, estupendo, increíble, extraordinario, nefando, vilipendioso, imponderable, irritante, calamitoso, indecoroso, estruendoso, horripilante, tremendo y archi superabundantemente escandaloso. Tal deuria ser l’explosió indignada del degà de la Facultat per aquella mogiganga, payesada, carnavalada, etc., etc. que s’assegura que com a càstig no explicarà mai més el cervell en cinc minuts, com venia fent fins ara, sinó que esmerçarà mitja horeta bona en la descripció de l’orgue del pensar o del desbarrar, com qualsevulla Cajal de poc més poc menys. [...]
