El cel existeix

Rajos de sol que s'escolen entre els núvols i acaricien una mà. No és un haiku sinó la portada de la revista Newsweek que, amb el titular El cel existeix , ha provocat èxtasi i indignació a parts iguals entre els seus lectors. El popular setmanari nord-americà recull el testimoni del prestigiós neurocirurgià Eben Alexander, que ha passat de rebutjar l'existència del més-enllà per lògica científica, a creure sòlidament en una altra vida molt millor i lliure d'impostos. Una estranya meningitis que el va tenir en coma una setmana li va fer veure la llum celestial.

El relat del paradís que fa aquesta eminència és inquietant. Després de passar per l'inevitable túnel del Cadí de l'Eternitat, Eben Alexander va arribar a un lloc lluminós habitat per milions de papallones i amenitzat per sons que encomanen alegria. Comencem bé. Els que no siguin amants de les papallones s'esgarrifaran imaginant-se envoltats per sempre més d'amoïnosos lepidòpters de coloraines. L'escena tampoc millora amb un fil musical dels grans èxits dels Beach Boys en un loop infinit.

Set dies al cel donen molt de si i el neurocirurgià també va poder descobrir formes superiors mai vistes a la Terra, ni tan sols al canal Xplora o a Sálvame Deluxe . Durant la seva estada al més-enllà, el doctor Alexander va ser guiat per una atractiva dona morena d'ulls blaus i pòmuls pronunciats amb qui es comunicava a través d'una intensa telepatia sensorial -allà n'hi diuen així-. Males notícies, doncs, per als que les prefereixen rosses i xerraires.

El testimoni convençut del neurocirurgià que ha tornat de la mort serveix per consolidar la fe d'uns i esmolar el sarcasme d'altres. Ell publicarà un llibre que, de ben segur, el convertirà en el més ric del cementiri. Però malauradament no ha revelat res que no intuíssim. Al final de tot hi haurà un descans agradable. I sí: el cel existeix. Però no és de color blau. Només ho sembla.