PAREU MÀQUINES

La certa violència i la violència certa

Que arriba violència a Catalunya és un avís habitual a la premsa que, com que estem en temps de Procés, ve de la mà de l’independentisme

TOTHOM A COBERT, que venen els violents! El País podria haver fet aquest títol en l’edició d’ahir, però va triar-ne un amb aparença més seriosa: “La policia alerta que grups radicals planegen actuar «amb certa violència»”. Que arriba violència a Catalunya és un avís habitual a la premsa -normalment és un grup d’anarquistes italians que mai acaba apareixent- que, com que estem en temps de Procés, ve de la mà de l’independentisme. Però per què “certa” violència? Per dos motius: és la terminologia que fa servir la policia en l’informe que cita El País i és la manera de fer servir el mot amb la boca petita: els perillosos actes són, com a molt, previsions de talls de carretera. Suficient perquè el ministeri de l'Interior es plantegi enviar més policies i guàrdies civils. Aquests sí que van dur violència l’any passat. De la certa.

En la notícia de sota, el diari de Prisa fa un reportatge sobre el color groc en què diu: “És possible que fos escollit simplement perquè no en quedava cap de lliure”. Quan algú escriu “és possible” és perquè no ho sap del cert. Com explica la periodista Maria Xinxó al llibre Jo també porto el llaç groc, el groc es va escollir en una reunió el matí següent de l’empresonament dels Jordis perquè era el color de l’Assemblea. Però la coincidència cromàtica passa de llarg per al diari. Això sí, en el rigorós repàs del groc en la història, apunta: “Valorat a Grècia i Roma, després es va convertir en un color identificat amb tot el que és dolent”. Més o menys com segueix passant avui amb el groc i la premsa espanyola.

OPTIMISME

El Punt Avui és, de llarg, el diari més optimista amb el Procés. El rotatiu obria ahir en portada amb un “Directes al cim” -un del eslògans de la manifestació-. Tenint en compte les giragonses polítiques i la manca de pla, posar-ho de titular significa que El Punt Avui coneix una drecera, o que la fe mou muntanyes... i cims.

Etiquetes

Més continguts de