Aquesta setmana vaig llegir un article d’un pèrit informàtic que relatava l’increment notable d’informes que realitzava. A la majoria dels casos els delictes perseguits eren comuns i resultaven ser molt habituals, tant que arriba a afirmar que molts de nosaltres hem pogut cometre ciberdelictes alguna vegada sense ser conscients de com de dolents arribam a ser.
Entre aquests delictes “habituals” ens trobam amb l’accés sense permís al mòbil d’una altra persona, atemptat contra la seva intimitat i contra el secret de les comunicacions, o el que us sonarà més, mirar el WhatsApp de la teva parella, vaja...
Un altre ciberdelicte comú: guardar gravacions de vídeo o fotos sense consentiment de l’altre, normalment relacionats amb aspectes íntims de la relació. També és relativament comú suplantar identitats o la revelació de secrets d’una altra persona sense el seu consentiment en xarxes socials, conegut, això darrer, com a xafardeig amb malícia.
Jo no us demanaré si heu pagat qualque vegada en negre, que ja en sé la resposta; us demanaré quan heu estat prop de ser uns ciberdelinqüents per darrera vegada. Millor que no em conteu la resposta...
