Cimeres i cartografies (de futur)
La coalició Més per Mallorca (que aglutina el PSM, Entesa per Mallorca, Iniciativa-Verds i ERC, i que forma part de l’actual Govern Balear, presidit per la socialista Francina Armengol) va presentar fa uns dies les conclusions d’un interessant debat intern que ha batejat amb el nom de Cartografiant el futur. Se’n va celebrar un acte de presentació a la Sala Augusta de Palma, un lloc amb càrrega simbòlica perquè no tan sols és un dels cinemes mallorquins més populars sinó que va ser, durant la Guerra Civil, el camp de concentració de Can Mir. Es pot veure a YouTube i val la pena de fer-ho, per la part (ben notòria) que va més enllà del reforçament intern d’un partit polític i del seu discurs.
Cartografiant el futur ha estat un procés dirigit (durant la pandèmia) pel periodista Antoni Lluís Trobat, un dels intel·lectuals mallorquins actuals més solvents, i això vol dir que ha comptat amb capacitat per superar la mirada omfalocèntrica i a curt termini que sol caracteritzar els debats que es generen des dels partits polítics. Aquesta mirada més autocomplaent hi és, i segurament deu ser inevitable, a causa del grau tan alt de corporativisme amb què funcionen organitzacions com els partits polítics. Però també hi ha un esforç per practicar el pensament de fons a mitjà i llarg termini (per posar les llums llargues, com es diu ara) que fa que les conclusions d’aquest cicle nascut dels òrgans de govern de Més per Mallorca es converteixin en matèria de reflexió per a tothom que cregui en la idea d’una República que, aquí, comença per una Mallorca ben articulada amb Menorca, Eivissa i Formentera (la construcció d’un país fet d’illes és particularment complexa) i necessàriament oberta als ideals de la República Catalana i del republicanisme del País Valencià.
Des del Corredor Mediterrani fins a la gestió dels fons europeus Next Generation, passant per la necessària reformulació del turisme després de la pandèmia, les conseqüències del Procés català, les diferents formes de relació amb l’estat espanyol o els clàssics eternament pendents com la construcció d’un espai comunicatiu i d’un mercat cultural comú en llengua catalana, així com els compromisos adquirits en matèria de llengua i cultura per la Declaració de Palma -signada fa uns anys pels governs valencià, català i balear-, l’agenda de temes comuns entre Catalunya, el País Valencià i les Balears (que no tenim la possibilitat de federar-nos, ni que sigui com a comunitats autònomes, expressament prohibit per la Constitució del 78) és urgent i inajornable. Aquest dilluns i dimarts mateix se celebra una trobada (o cimera, en llengua política) entre les Balears i el País Valencià, amb l’esmentada presidenta Armengol i el president Ximo Puig. És una bona notícia, i també ho és disposar d’eines com Cartografiant el futur, que miren molt més cap al present i cap al futur que cap a passats suposadament ideals. Catalunya -Barcelona- ha d’aprendre a dedicar molta més atenció a les aportacions que li arriben de les perifèries (una paraula que ha de deixar de ser pejorativa).
Sebastià Alzamora és escriptor
