OPINIÓ
Opinió 04/12/2015

Entre circs i loteries

3 min

S’acosta Nadal i és època de circ i de loteria. Ja en podem veure publicitat, tant d’una cosa com de l’altra. Però enguany, dos dies abans del sorteig de la loteria de Nadal, també s’hi afegeixen les eleccions al Parlament espanyol. Entre el circ i la política espanyola la diferència és que els professionals del circ solen estar més preparats per a fer la seva feina que molts de polítics que sortiran elegits. La diferència entre la loteria i les eleccions és que amb la loteria pots fer-te la il·lusió de guanyar-hi, mentre que amb els polítics que tenen la possibilitat de governar Espanya no hi ha il·lusió que valgui. De cada vegada és més difícil il·lusionar-s’hi.

I no ho afirm per la distància que me’n pugui separar pel model d’organització que coralment propugnen i que de cada vegada és més centralitzador i irrespectuós amb la diversitat de què tothom diu ser-ne defensor. Pens més en la desil·lusionant poca categoria que presenten en molts de vessants (democràtic, intel·lectual, independent, moral...). I també pens en els numerets que fan per a atreure votants, donant prioritat a la foto i als minuts de pantalla, repetint consignes que poc tenen a veure amb la realitat, amb l’origen dels problemes socials i, fins i tot, amb les seves intencions, i, en definitiva, prostituint l’activitat política. Qui sap si tot això no té altra finalitat que llençar fum, fent veure que és encens, al voltant seu.

Un dels aspirants a presidir el nou govern de l’Estat va irrompre públicament en la política posant despull en les tanques electorals, darrere el deixant de l’exemple d’Illona Staller (la inoblidable Cicciolina) i hi ha crescut a costa de renegar de la catalanitat i de cercar encendre conflictes en aspectes lingüístics i culturals. Un altre, que ara ja presideix el govern, es fa locutor en la retransmissió d’un partit de futbol aprofitant la facilitat de paraula i la rapidesa de reflexos oratoris, que, necessàriament, ha de tenir amagades. I podríem continuar amb molts d’exemples més de líders polítics que, precisament, fan exhibicions que –si no és que hi xoquen frontalment– poc tenen a veure amb l’activitat a què s’haurien de dedicar. Malauradament, és això que més es destaca en molts de mitjans de comunicació amb uns criteris d’oportunitat i d’interès que també són ben poc edificants. Aquest afany d’afavorir els qui els interessen duu a precipitacions com la de l’altre dia a Antena 3, on oferiren un gràfic en què la barra que indicava el percentatge d’enquestats que deia que Albert Rivera és el president que necessita Espanya (40%) era més del doble de llarga que la del segon classificat (Pedro Sánchez, 31%) i a més, sumant els percentatges de tots els votats, el resultat donava 114% (podeu veure la notícia en l’edició de dia 1 d’aquest mateix diari). L’estadística és mal·leable i complaent amb qui s’hi exercita, però no tant.

Mentrestant, la imatge d’aparador que alguns apliquen a la seva activitat política arriba a absurds com el que ha duit Nanda Caro, la candidata més votada, i Vicente Izquierdo a renunciar els dos a formar part de la direcció de Som Palma, perquè, com que són parella, la pseudomoralitat de les limitacions de parentiu que s’autoimposen en aquesta formació, i que han aconseguit estendre en altres esferes, no permet que hi siguin tots dos. No està gens malament que els primers afectats hagin denunciat aquestes beneitures, que condueixen, només pels llaços familiars o, en aquest cas, sentimentals, a la inhabilitació de persones vàlides.

Però això no és el mal principal, sinó que és pitjor que aquesta degeneració i aquest desvirtuament de l’activitat política, en lloc de ser un factor que resti suport ciutadà als qui els protagonitzen, els puguin beneficiar electoralment. Esper que no tots els polítics arribin a caure en aquest forat negre, que quedin opcions polítiques que prioritzin les actuacions polítiques i la preparació per a dur-les a terme i que deixin l’espectacle i el circ per als bons professionals.

Diuen que, estadísticament, és més probable que et pegui un llamp que no que et toqui la loteria. I a pesar d’això continuam sortint al carrer els dies de tempesta i, alhora, comprant loteria. Potser és aquest tarannà que farà que molta de gent continuï votant dia 20. Afortunadament.

stats