08/09/2020

Civilització i barbàrie (1980)

2 min
Civilització i barbàrie (1980)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsQuan a començament d’aquest estiu Joan Pau II va visitar aquell país de més enllà de l’Atlàntic que els portuguesos van designar amb el nom de Brasil, anà a trobar-lo una representació d’alguns dels nuclis indígenes de l’Amazones encara no anihilats, descendents directes dels pobles que habitaven aquelles terres des de molts segles abans que els europeus anessin a dur-los això que hem convingut a dir-ne, pomposament, civilització. La comissió, que fou rebuda per Joan Pau II, va parlar en nom de les restes d’uns de tants pobles aborígens d’aquell immens continent que la gent civilitzada d’Europa va acabar batejant amb el nom d’Amèrica, mentre que als qui hi vivien, a tots plegats, de nord a sud, d’est a oest, tot oprimint-los, espoliant-los, sotmetent-los a implacable genocidi, considerant-los com a integrants d’un mateix ramat infrahumà, els aplicava la denominació comuna d’indis. […] Dins d’aquest context general, i sense oblidar-lo, tornem als esmentats indis de l’Amazones. Un dels caps de tribu, en adreçar-se a Joan Pau II, li va dir: “El Brasil, senyor sant pare, no va ser descobert: ens el van robar els colonitzadors”; uns colonitzadors que els estan exterminant, que els estan prenent una terra que, afirmen, “és nostra des de fa milers d’anys”. Els indis de l’Amazones insisteixen: “Ens estan exterminant empreses i invasors que roben les nostres vides en apoderar-se de les nostres terres i en expulsar-nos d’un país que era dels nostres pares” [...] Referint-se a aquesta mateixa qüestió, el bisbe català Pere Casaldàliga lligava el problema dels indis americans al de Catalunya. “Parlant de Catalunya -va escriure-, ahir al vespre llegia, a Serra d’Or, un article interessant d’ Els Marge s, amb comentaris de personalitats polítiques d’aqueixa «nació sense estat», d’aqueix «poble sense llengua». Sento el problema, en un altre context, dins la pastoral indigenista. I el fet de Catalunya, ben meu, m’ajuda a sentir la problemàtica de les nacions indígenes. Jo acostumo a dir, parlant d’això, que els pobles indígenes «del Brasil» només podran subsistir si els deixem de mirar com a «brasileiros», perquè no ho són. Problema difícil, que s’estén per tota l’Amèrica Llatina (o per tot l’Ameríndia, millor...)”. [...] I és que, ho vulguem o no, tots els casos de pobles oprimits, vexats, espoliats -en un o altre grau, en un o altre context, no importa- sempre tenen característiques comunes i la meditació sobre un cas no pot deixar de dur-nos a la dels altres. […]

stats