1-O: civisme i democràcia
Mai una jornada electoral a Catalunya havia despertat tant interès i expectació entre la ciutadania, ni havia captat tanta atenció internacional des de la Transició. El cas català ja és un afer europeu indefugible. El referèndum sobre si volem ser un estat independent o volem seguir formant part d’Espanya, que se celebra avui convocat pel Govern amb l’oposició de l’Estat, que el considera il·legal, de ben segur que esdevindrà una fita en la història del país. Es tracta d’una convocatòria fruit del mandat electoral d’una majoria absoluta parlamentària, una convocatòria que respon, també, a la demanda persistent en el temps de més d’un 70% de la població per resoldre el futur polític del país amb una consulta. Des del sobiranisme, mai s’ha renunciat a l’ideal d’un referèndum pactat, una possibilitat que, tanmateix, ha sigut rebutjada taxativament tant pel govern del PP com per Cs i el PSOE. La classe política majoritària espanyola ha tancat radicalment les portes al diàleg sobre el referèndum català, fent cas omís d’una via política homologada en l’escena internacional, com exemplifiquen els d’Escòcia i el Quebec. Aquest enrocament no només perjudica Catalunya, sinó també la mateixa Espanya, que tard o d’hora haurà d’acceptar que prohibint el referèndum el problema no desapareix i que ja no pot ignorar la crisi del règim del 78.
A Catalunya, la lògica polarització política, pròpia de qualsevol cita democràtica, no ha anat acompanyada de la divisió social que alguns indissimuladament anhelaven. Al contrari, la societat catalana ha respost tots aquests anys, i especialment aquests últims temps marcats per la resposta repressiva de l’Estat -amb detencions de servidors públics, intervenció financera i competencial de la Generalitat, accions policials i judicials contra mitjans de comunicació, tancament de webs...-, de forma absolutament cívica, i ha desmentit així i ha deixat en evidència els que pretenien atribuir-li delictes de sedició basats en suposades accions tumultuàries. Res més lluny de la realitat. L’independentisme és pacífic i democràtic. De fet, la pressió policial i judicial de l’Estat ha despertat una onada d’indignació popular, i de reforçament de la unitat sobiranista, que augura avui una àmplia participació, a més de generar estupor a l’estranger per la incapacitat de Rajoy de gestionar un problema polític de grans dimensions. Els suports explícits al govern espanyol han sigut cada cop més matisats i fins i tot l’ONU ha expressat preocupació per la conculcació de drets bàsics de la ciutadania.
Tot plegat ha fet que al final l’1-O, més enllà de la legítima demanda d’independència, s’hagi convertit també en una batalla per la democràcia i la llibertat d’expressió. Per això avui, malgrat la presència al carrer de milers d’agents dels cossos de seguretat amb l’ordre d’impedir el referèndum, la jornada convocarà centenars de milers de ciutadans decidits a exercir serenament el seu dret de vot.
