Classes de filosofia per a bons minyons
Des de fa tres dilluns La 2 està emetent un programa de divulgació filosòfica. És el This is philosophy, que a cada emissió se centra en un dels grans pensadors i explica el seu corpus teòric amb un llenguatge senzill i directe. De moment han tractat la figura de Plató, la d’Aristòtil i la de Tomàs d’Aquino. L’espai intenta seguir l’estela de dos formats de gran èxit com Òpera en texans i This is art de la mateixa productora, Brutal Media. Aquesta vegada el presentador és Álvaro Carmona i no Ramon Gener.
This is philosophy afronta una matèria molt més intangible i, per tant, més complexa de tractar. I això es nota en la dificultat de traslladar les reflexions filosòfiques dels pensadors més emblemàtics a la pantalla. El primer programa, dedicat a Plató, és, de moment, el més reeixit dels tres emesos. Té una bona arrencada deixant al mig del carrer una capsa gegant amb una cortina que tapa l’obertura. Mostren com els vianants s’acosten per enretirar el tros de tela i descobrir què hi ha a l’altra banda. I així exemplifiquen el desig de saber de la humanitat. Per al mite de la caverna, en canvi, recorren a una plasmació més literal de l’escena. I, per tant, més convencional. L’eslògan del programa assegura que ens explicaran la filosofia com mai ens l’havien explicat, però no és del tot cert. Això sí, recorren a una vulgar patata com a paradigma de la màxima simplicitat quotidiana per explicar la teoria de les idees.
En els programes de divulgació en general, del tema que sigui, a cada bugada hi perdem un llençol. Fer arribar el coneixement a un gran nombre de persones implica rebaixar la dificultat del missatge sacrificant llenguatge, matisos i aprofundiment. Per obtenir un concepte més fàcil es pot caure en el simplisme. This is philosophy ha quedat a mig camí de tot plegat. A vegades peca de rudimentari, a vegades és esclau de la teoria més convencional però no arrossega mai l’espectador a l’entusiasme per allò que està veient. Més que entretinguts han quedat en pedagògics. This is philosophy està més a prop de l’audiovisual acadèmic per a batxillers que de l’espectacle televisiu per a tothom. La narració està més llegida que explicada. Mana el guió més que l’habilitat comunicativa. És un relat molt pla, poc espontani. Fins i tot en les posades en escena més creatives, el text sembla après i memoritzat. Les animacions i els vídeos gràfics devoren en excés el programa amb un seguidisme acadèmic i enciclopèdic antic, per alumnes que son bons minyons. Hi ha por a allunyar-se del llibre de text. Massa disfressa per recrear personatges i poc enginy. Massa literalitat i poc atreviment. A This is philosophy hi falta l’anècdota, la curiositat, la personalitat dels filòsofs, les seves faules i, sobretot, la interpretació. Li falta caràcter, una mirada pròpia, una mica de passió, una autoritat que desafiï l’espectador. This is philosophy s’ha preocupat tant d’alliçonar l’audiència que s’ha oblidat del més important en un programa de filosofia: estimular-lo a pensar, a posicionar-se, a fer-se preguntes i a trobar les pròpies respostes.
