La clau de la caixa
La llei d’estabilitat i la resta de normativa aprovada per l’Estat per fer front a la salvatge crisi del deute van servir per centrifugar el compliment del dèficit a les comunitats. Malgrat que són les responsables de proveir els serveis bàsics essencials, van haver d’assumir la major part de la reducció del dèficit ordenat per Brussel·les i repartit internament al seu favor pel ministre d’Hisenda. Les mateixes lleis s’utilitzen ara per buidar la Generalitat de competències. L’autonomia financera ha mort i serà la Hisenda espanyola qui pagui -amb els diners de la Generalitat, esclar- les despeses de salut, ensenyament i benestar social. La resta de despeses no estan garantides perquè Montoro farà una retenció de crèdit que marcarà la no disponibilitat dels diners pressupostats. Sense una instrucció o una ordre legalment vinculant, els bancs han estat comminats a bloquejar els comptes del Govern i tot el seu sector públic i no pagar cap factura que no tingui el vistiplau de la intervenció o dels responsables de les empreses.
D’aquesta manera es controlen les transferències de la bestreta del sistema de finançament i la recaptació dels impostos propis i cedits, s’immobilitza els funcionaris, es converteix qualsevol en un delator i es col·lapsa la intervenció. Però també es posa nerviós el sistema financer, les empreses i els particulars que presten serveis a la Generalitat i no es garanteixen nombrosos pagaments. Montoro pensa que els catalans encara no saben qui té la clau de la caixa.
