La clau de l’èxit, lletra per lletra
Netflix ha estrenat Spelling the dream, un documental de Sam Rega que s’immisceix en el gran concurs de lletrejar dels Estats Units, l’Scripps National Spelling Bee, tota una institució i orgull de la nació. Ja hi ha un treball previ sobre aquest fenomen. El 2002, el documental Spellbound, sobre aquest mateix concurs, va estar nominat als Oscars. L’enfocament, en aquell cas, era diferent: tenia una mirada més crítica davant de l’entrenament d’infants per excel·lir en aquesta competició. Però sí que és cert que l’habilitat d’aquests nens té alguna cosa d’inquietant. Spelling the dream té un punt de vista que connecta amb els temps convulsos i reivindicatius a nivell social que s’estan vivint ara mateix als Estats Units.
Des de fa anys, el concurs, on participen desenes de nens i nenes nord-americans, està absolutament dominat per criatures de famílies originàries de l’Índia, tot i que aquesta ètnia només representi un 1% de la població dels Estats Units. La final del concurs és retransmesa en directe per la ESPN i té un gran impacte a nivell d’audiència. L’escassa presència de participants blancs provoca a les xarxes socials una allau de comentaris racistes i xenòfobs. El director del documental intenta explorar aquesta situació i donar respostes més complexes a l’espectador que els tòpics populars més barroers.
El documental entrevista diverses famílies d’aquests nens i nenes i intenta descobrir les raons de la seva participació al concurs més important del món de lletrejar. S’ha d’entendre que no es tracta d’un simple joc, sinó que la competició requereix entrenaments molt durs i exigents durant tot l’any, que converteixen la canalla en una mena de computadores humanes que s’aprenen de memòria un diccionari.
Spelling the dream té un doble relat. D’una banda, posa en evidència el racisme als Estats Units, que té tendència a interpretar que tot el que és americà ha de ser propietat dels blancs. Que els americans d’origen indi es converteixin en els guanyadors implacables és interpretat com un robatori. De l’altra, el documental explora per què aquesta ètnia ha aconseguit aquest domini i sobrerepresentació en el concurs, i desmenteix teories inversemblants al voltant de qüestions genètiques i memorístiques associades a la raça o disbarats que apunten a apropiacions malvades de les tradicions genuïnes nord-americanes. Sam Rega va més enllà i posa en evidència uns valors familiars, una ètica i un respecte per una tradició lingüística i cultural que també els és pròpia. En aquestes llars, a més, existeix una llarga tradició poliglota que fomenta la participació i afavoreix l’èxit.
Spelling the dream és una manera molt subtil i diferent d’abordar el supremacisme blanc als Estats Units i, sobretot, molt entretinguda. Veure la canalla lletrejant, com si fossin màquines, paraules impossibles és un espectacle fascinant.
