Un club que no és com els altres
Carles Duran és vilassarenc, però coneix la Penya com pocs. “És casa meva”, diu amb orgull. El tècnic s’ha format al club verd-i-negre treballant amb gent com Miquel Nolis, Manel Comas, Aíto García Reneses, Sito Alonso i Joan Plaza, entre d’altres. Fora de Badalona, a més, ha coincidit amb Pedro Martínez i Salva Maldonado. “L’entrenador sortit de Badalona acostuma a tenir talent i molta experiència”, reconeix el preparador mentre aprofita l’entrevista amb l’ARA per esmorzar. Avui [dimecres] l’equip no s’entrena fins al migdia, però ell ha arribat a primera hora del matí al Palau Olímpic, on ha passat gairebé 17 anys de la seva vida.
La conversa es produeix al bar B-Sport Badalona, un projecte a través del qual el Joventut aspira a fidelitzar i fer créixer la comunitat verd-i-negra. El local, on dijous es va organitzar una trobada entre els jugadors i els seguidors, s’ha convertit en el nou accés a les pistes d’entrenament. El club no vol fer negoci amb aquesta iniciativa, sinó que pretén donar servei als aficionats, que podran seguir els partits que el Divina Seguros Joventut jugui com a visitant. A més, els pares i les mares dels nens del planter podran fer temps mentre acaben les seves sessions. La idea és que fins i tot puguin seguir en directe els entrenaments a través de diferents pantalles.
Aquests detalls són els que fan diferent la Penya i ajuden a entendre per què Duran no tolera que el Joventut sigui un lloc de pas per als professionals que han de defensar la seva samarreta. “Jo no vull jugadors així. Prefereixo morir amb jugadors que tinguin menys qualitat però que sàpiguen que la Penya no es toca”, assegura, mentre recorda com és d’important que els joves vagin cremant etapes abans d’arribar al primer equip. El model funciona, però necessita el seu temps de cocció.
Parlar de la situació econòmica que viu el club verd-i-negre l’incomoda, ja que no s’imagina un futur sense la Penya. L’entrenador amplia la perspectiva i situa altres ciutats en la seva anàlisi. “Girona, Tarragona, Lleida, Manresa... Badalona. El bàsquet català comença a tenir un problema perquè ha sigut el gran motor durant molts anys i està perdent molta força per diferents motius. Si, al marge del Barça, que és un món a part, la Penya és l’únic referent català que queda a l’ACB, hem de fer entre tots un esforç perquè això continuï”, diu.
