07/03/2020

Un club a un sol pas de caure a trossos

2 min
Un aficionat crític

BarcelonaJordi Alba, emprenyat pels xiulets, demana una unitat que ja no existeix al Barça. I ell ho sap. Per a frustració dels periodistes, tenim un jugador que s’encarrega de fer els millors titulars, Gerard Piqué. El central, una ment brillant que pregunta i investiga sobre tecnologia, tendències i mitjans de comunicació, va firmar una nova actuació colossal al Camp Nou. Al Bernabéu ja havia sigut dels millors. I als dos partits va acabar posant els titulars. A Madrid, que havia vist un rival petit malgrat tot. Contra la Reial Societat, que el club està en una posició feble, debilitada. I així és. El Barça s’esquerda i deixa fora de joc uns aficionats que dubten sobre què cal fer. Alguns, com Jordi Alba, animen, amb el cor, buscant la unitat perduda. D’altres fa poc ja han perdut la paciència, xiulant la graderia i, de tant en tant, alguns jugadors.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Les coses haurien de canviar molt aquesta temporada per no acabar amb els plats trencats. Només els resultats, com també va dir Piqué, salven el club de moment. Si la Reial Societat hagués guanyat, la sensació al Camp Nou era que s’haurien exigit caps. De qui? Cadascú hauria buscat un culpable, com cadascú busca un sant a qui encomanar-se. Alguns, tan desesperats, van acabar aplaudint cada carrera de Braithwaite, imatge convertida en metàfora de la realitat del Barça. Sí, Braithwaite va fer el que calia, posant-hi el coll. I és just que sigui lloat el seu esforç. El problema és haver de dependre de la voluntat del jugador que, fins fa poc, de tant en tant acabava a la banqueta del Leganés.

Amb Messi cada cop més sol en atac, i Piqué i Ter Stegen aguantant com poden en defensa, el Barça ha convertit la temporada en un gran exercici de supervivència, intentant guanyar temps. Però si arriba una derrota dura, si el fantasma d’Anfield torna a aparèixer, ningú ja no podrà evitar la trencadissa. I llavors una de les guerres més dures serà entre directius i jugadors. Si el Barça perd, des dels despatxos se’n culparà els jugadors. I aquests, si cauen, no estan disposats a caure sols. No callaran.

stats