Com comprar una arma als Estats Units
La cadena CNN dels Estats Units ha recuperat unes imatges televisives del febrer del 2014 molt significatives. Ho ha fet per demostrar la facilitat amb què un menor d’edat pot comprar una arma. El breu reportatge, amb prou feines de dos minuts de durada, pertany al programa Real sports with Bryant Gumbel, un espai amb vint-i-set anys d’història que s’emet un cop al mes a la HBO on aborden els esports des d’una perspectiva social i entrevisten famosos.
En el reportatge ens presenten el Jack, un adolescent de tretze anys amb una aparença molt ajustada a la seva edat. A part de jugar a bàsquet amb l’equip de l’institut, fa d’actor. Aquesta vegada la seva missió televisiva amb càmera oculta consistirà en intentar comprar una pistola. Però abans han de comprovar si aconsegueix adquirir altres productes d’accés restringit als menors d’edat. El Jack es passeja per la ciutat amunt i avall en el cotxe que condueix la seva mare. Ell encara és massa jove per tenir carnet. S’aturen en un supermercat de carretera i el Jack baixa del cotxe i intenta comprar cerveses. La caixera li diu que no, sense ni tan sols interessar-se per l’edat exacte que té. És obvi que no n’hi pot vendre. Després, a la botiga del costat, demana un paquet de cigarrets. Li pregunten l’edat i el noi diu la veritat: “Tretze!” La dona es nega a donar-n'hi. Passa el mateix quan, en un quiosc una mica inhòspit, vol comprar una revista pornogràfica. El reportatge aquí fa trampes: ni tan sols ens ensenyen el Jack dins la botiga o demanant la revista. La veu en off es limita a explicar que no l'hi han volgut vendre, però no gosen ensenyar una escena d’aquestes característiques. Després el Jack prova de comprar bitllets de loteria d’aquells que s’han de rascar per veure si t’ha tocat el premi. La dependenta, amb condescendència i delicadesa, li diu que no i a la botiga riuen per la petició ingènua del noi. Però el que veurem després no farà tanta gràcia.
Finalment el Jack arriba a una fira d’armes, plena de gent, on alguns particulars exposen i revenen els seus exemplars. Hi ha múltiples expositors amb tot l’arsenal perfectament alineat. Gràcies a una càmera oculta podem veure com el Jack entrega un feix de bitllets i s’emporta un rifle del calibre 22. Ningú no li ha preguntat l’edat ni el venedor es mostra interessat per saber alguna dada identificativa del seu jove client.
Tot i que el reportatge et fa dubtar en algun moment del sistema d’enregistrament d’aquestes escenes perquè el punt de vista de la càmera oculta ens fa sospitar que hi ha una altra personal al davant, el resultat posa de manifest aquesta doble moral cínica i letal. Aquest reportatge de fa vuit anys torna a emetre’s ara perquè genera més impacte en una situació de gran sensibilització i consternació social. Però, d’altra banda, l’espectacle televisiu no gira tant al voltant de la prevenció i la divulgació de les raons de fons d’aquest problema. Més aviat va a remolc de la polarització crispada del debat i l’espectacle del drama que s’organitza després de cada matança.
