El poder de la confusió
INFLUIR. A la ciutat de Veles, al centre de Macedònia, avui hi queda una certa ressaca i algunes històries personals de molts diners que van entrar en tromba per comprar una casa per a la família o enviar els germans a la universitat. Aquesta localitat en crisi de poc més de 43.000 habitants es va convertir, a finals del 2016, en el cor de la nova realitat política i mediàtica que va portar Donald Trump a la Casa Blanca. Un grup de joves sense perspectives i amb ganes de diner fàcil van descobrir el negoci dels clics i els ingressos per anuncis a les xarxes socials. Només calia navegar una mica. Els Estats Units estaven en campanya electoral i els seguidors de Trump s’havien convertit en grans consumidors d’històries online que afavorien el candidat republicà i en propagadors de titulars -sense confirmació-. A Veles van néixer més d’un centenar de webs i pàgines de notícies falses que alimentaven la retòrica trumpista, alguna de les quals va acabar tenint un milió i mig de seguidors a Facebook.
Així és com una petita ciutat macedònia, que en el passat havia produït porcellana per a tota l’antiga Iugoslàvia fins que les fàbriques van tancar, es va convertir en el viver d’una victòria electoral construïda sobre el discurs de la confrontació, la mentida i la por. Moltes d’aquelles pàgines ja no existeixen avui. Però encara hi ha tota una nova indústria en marxa a Veles. Una indústria global: la de la nova propaganda negra del segleXXI. Nous mitjans per a la vella estratègia de desinformar per afeblir l’enemic.
Dos anys després, Veles és gairebé una anècdota. La història humana del que molts han acabat convertint en gran conspiració. El fiscal especial dels Estats Units, Robert Mueller, parla d’una operació que inclou desenes d’empleats, centenars de milers de seguidors i milions de dòlars. I el centre de tot plegat seria una “fàbrica de trols” de Sant Petersburg, oficialment anomenada Agència d’Investigació a Internet, encarregada d’influir en la campanya nord-americana. Diuen que els seus treballadors l’anomenen irònicament “el ministeri de la veritat”.
DESINFORMAR. La veritat ja no pot competir amb la mentida i el rumor. Tots els estudis demostren que són les notícies falses les que s’acaben imposant a Twitter. Es propaguen, de mitjana, sis vegades més ràpid i tenen un 70% més de probabilitats de ser retuitejades.
La Comissió Europea va publicar la setmana passada el primer eurobaròmetre oficial sobre les fake news. Un 37% dels europeus asseguren que reben notícies falses cada dia o pràcticament cada dia, i un 71% confien que les saben detectar. La desinformació és el mitjà: polític, econòmic, delictiu o senzillament desestabilitzador.
GUANYAR. L’objectiu no és influir, és confondre. Són guerres que es lliuren en temps de pau. El populisme necessita desestabilitzar per prevaldre. És el discurs de tot va malament, de la sospita permanent, de teories conspiratives contra aquell que s’oposa als poders establerts. I al final la lògica del tots contra mi ha acabat guanyant.
Rússia contra la Unió Europea a Ucraïna. Rússia contra Occident a Síria. Rússia contra els Estats Units a les eleccions presidencials del 2016. Vladímir Putin és el president d’una Rússia que ell entén en guerra. I la UE se sent amenaçada. “En aquest temps en què s’escampen notícies falses, s’interfereix en les nostres eleccions, s’ataca persones amb un agent nerviós dins el nostre territori” -deia el president del Consell, Donald Tusk, en un tuit, fa pocs dies- la resposta només pot ser “unitat transatlàntica”. Putin s’imposa com a garantia d’estabilitat enfront d’una UE afeblida, que assenyala Rússia però es trenca per dins pel seu propi populisme, que la desestabilitza i la qüestiona.
