Publicitat
Publicitat

Un consell per al Segle XXI

Miguel de Unamuno ens ho va demanar i a fe que ho hem intentat. L'intel·lectual espanyol volia que els natius de per aquí "catalanitzéssim Espanya". Durant el segle XX, quan ens han deixat, ens hi hem esmerçat de valent: de Cambó a Pujol i Maragall, la llista és interminable, i compta amb empresaris, sindicalistes, artistes i molta altra mena de personal. Els resultats han estat, com a mínim, ambigus: han derivat en el que, popularment, es coneix com el cafè per a tothom. I gràcies.

Si tirem enrere, veiem com al XVIII, després de la gran derrota, hi va haver algunes resistències, però en conjunt -no calia cap Unamuno interposat- van posar fil a l'agulla. Vam sortir a fer les Espanyes. Els uns amb carro a vendre productes, els altres a difondre idees. El segle va acabar amb l'il·lustrat Antoni de Capmany compromès a modernitzar Espanya amb una Constitució liberal, un Capmany que de passada donava per mort l'idioma català per a la república de les lletres.

Però Capmany, bon estudiós de la història catalana, sense saber-ho també va ser clau per als futurs erudits de la Renaixença, que al segle XIX van obrir la recatalanització del país -de les elits i les lletres-. La cosa va acabar donant peu al catalanisme polític, el qual, com hem dit, al segle XX intentaria donar satisfacció a Unamuno.

Tot plegat, tres segles de feina que ningú no ha agraït. Continuar pel mateix camí al segle XXI sembla poc aconsellable.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT