El consum d'aliments reflecteix com la crisi afecta les famílies
Les dades sobre el consum d'aliments és un dels principals indicadors per entendre l'abast de la crisi. Passi el que passi, la gent no pot deixar de menjar, però els canvis en els hàbits del consumidor i l'oscil·lació del grau de consum en aquest sector ajuda a entendre fins a quin punt la precarietat s'ha instal·lat en moltes famílies. Segons el Panel de Consum del ministeri d'Agricultura, Catalunya encara és la comunitat que més gasta en alimentació però ja no és la que consumeix més. Aquestes dades tenen una explicació clara. Els preus a Catalunya són més alts i tot i que el consum per família ha disminuït un 3,6% respecte al 2007, això no s'ha reflectit en el cistell de mercat.
Altres indicadors assenyalen que el consumidor cada cop opta més per les marques blanques. És a dir, per productes que no són d'una marca coneguda sinó que estan envasats per la mateixa cadena distribuïdora que els ven. Aquesta era una opció que fins fa poc només feien servir els supermercats o les cadenes de baix cost, però ara cada cop són més les superfícies comercials que opten per ampliar aquest tipus d'oferta en les seves prestatgeries. El consumidor encara valora per sobre de tot la qualitat, però el preu s'ha convertit també en un factor a tenir en compte.
Les dades d'àmbit estatal són clares. Gairebé la meitat dels espanyols diuen que han canviat els hàbits a l'hora de comprar i això es tradueix en una clara preferència per productes de cost més baix.
És una tendència que va en paral·lel a la baixada del trànsit i, de retruc, del consum de carburants, i de la tendència cada cop més estesa de molts treballadors a portar-se la carmanyola a la feina per estalviar.
El decreixement ha deixat de ser una moda o una posició ideològica per convertir-se en una necessitat. Ho demostra una altra dada. Ha baixat el consum de les famílies amb fills, però ha pujat el dels jubilats. Algunes ONG avisen que una pràctica cada cop més comuna és anar a dinar a casa dels avis.
