02/12/2011

El control de TV3 i de Catalunya Ràdio

4 min

Quan el 2002 el president Maragall em va proposar accedir a la direcció de la CCRTV, vaig reflexionar de manera prioritària sobre dos temes que em semblaven problemàtics.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Primer. La llei vigent el 2002 donava discrecionalitat al Govern per nomenar i cessar el director general, que és qui tenia tot el poder, per sobre del consell d'administració. Jo depenia, doncs, del Govern. Però, d'altra banda, el 1999, el Parlament havia aprovat, per ampli consens, una resolució per modificar la llei en el sentit de disminuir el poder del Govern sobre la Corporació, però la llei encara no s'havia modificat. Vàrem acordar amb el president que jo actués d'acord amb el nou esperit i per tant no vaig admetre alguns intents del Govern per influir en la gestió interna de la Corpo, ni en l'orientació dels informatius. Vaig pactar, això sí, amb el Govern els límits de l'aportació esperada dels pressupostos de la Generalitat. Encara que vaig tenir algun problema puntual, aquesta situació va ser molt positiva, i la Corporació va aconseguir mantenir una audiència estable i una notable independència del Govern.

Segon. Em vaig trobar amb una ràdio i amb una televisió d'una gran qualitat tècnica i professional, de les més altes d'Europa, però d'una baixa eficiència, és a dir, que produïa molts i molt bons programes però utilitzant més recursos dels estrictament necessaris. Com a exemple, vaig heretar unes retribucions per sobre de les del mercat audiovisual català i unes plantilles sobredimensionades. (Durant els quatre anys anteriors, el personal havia augmentat unes 150 persones cada any...) Vaig intentar mantenir la qualitat i el volum d'activitat congelant el creixement. L'esforç de tot el personal de la casa va permetre aconseguir-ho, tot i que la TDT va suposar un augment de canals i es va obrir una nova emissora de ràdio.

El 2007 es va aprovar una nova llei, en línia amb la resolució del 1999. Es va desgovernamentalitzar la Corporació però es va dissenyar un sistema de gestió que em sembla equivocat. El consell d'administració es va substituir per un consell de govern, de 12 membres amb dedicació plena i fortes responsabilitats executives, i es van repartir competències entre el consell, el president i el director general, de tal manera que portaven a un solapament entre els tres òrgans. Vaig pensar i vaig dir que la nova llei era molt bona en la seva orientació cap a la independència, però que em semblava que la Corpo seria difícil de governar, perquè un òrgan col·legiat no podia dirigir una empresa. Conseqüentment, no vaig optar al càrrec de director general en la nova etapa. Malauradament, els fets van confirmar les prediccions, ja que tant el nou president com la nova directora general van dimitir abans d'acabar el seu mandat...

Aquests dies s'ha presentat per part del Govern una proposta nova de llei, de la qual faig una valoració dual. Positiva, perquè simplifica la gestió eliminant molts dels inconvenients actuals; i negativa, perquè estableix un sistema de gestió que, dissimuladament, retorna plenament al Govern el control sobre la ràdio i la televisió. Es pot aconseguir la simplificació per altres camins, però se n'ha triat un que té aquest efecte. No tinc espai per detallar-ho, però és l'equivalent de nomenar un president executiu amb tots els poders i lligat a la majoria que doni suport al Govern. És retornar a la situació del 1999, una ràdio i una televisió, més que al servei del país, al servei del Govern de torn. Això es complementa amb la proposta de modificació del Consell de l'Audiovisual en el mateix sentit. Aquestes modificacions acostarien Catalunya a la realitat de les televisions autonòmiques d'altres comunitats espanyoles (País Valencià, Comunitat de Madrid...) que tant critiquem. Sospito que es tancarà un cercle i tornarem allà on érem fa vuit anys.

Aquesta sospita ha quedat confirmada pel que va succeir ara fa pocs dies quan el Govern va anunciar que disminuïa l'aportació econòmica a la CCMA, i la decisió que s'havien de reduir dos canals i no s'havia de reduir la plantilla. Ara comentaré el que en penso, però el que em sembla preocupant és que el Govern no només decideixi una retallada, cosa comprensible, sinó que imposi què és el que els gestors de la casa han de fer per aconseguir continuar amb menys recursos. Sembla que s'hagi volgut deixar clar qui és el que mana, al marge del consell elegit pel Parlament. Això no és independència, sinó ingerència.

Tres comentaris a les propostes del Govern:

  1. En les perspectives econòmiques actuals, crec que no ha estat prudent obrir nous canals. Fins i tot en època de bonança, jo que ho hauria pogut fer, no ho vaig trobar encertat. Cal entendre cap on va la TV, a la qual s'accedirà cada vegada més per internet, via web, i no pels canals clàssics.
  2. TV3 i CatRàdio són un referent de país i sobretot un dels millors suports de la nostra llengua. Això s'ha de mantenir, i no depèn de la quantitat de canals sinó de la qualitat dels programes i de la manera de posar-los a disposició dels espectadors.
  3. Si el 2004 es va veure necessari congelar l'increment de recursos, es pot pensar ara a anar-los reduint, mantenint la qualitat, augmentant l'eficiència i dirigint l'oferta cap al futur. Crec que hi ha marge, sobretot si es volen tancar canals. Això és responsabilitat dels gestors, no del Govern.
stats