El cop d’estat de la dreta al Brasil

Fa setze anys el Brasil estava en crisi i el seu futur era incert. Els nostres somnis de convertir-nos en un dels països més pròspers i democràtics del món semblaven en perill de fracassar. La idea que un dia els nostres ciutadans tindrien un nivell de vida com el dels ciutadans europeus o d’altres democràcies occidentals semblava a punt d’esfumar-se. I quan gairebé feia dues dècades del final de la dictadura, encara no s’havien tancat algunes ferides d’aquest període.

El Partit dels Treballadors oferia esperança, una alternativa capaç d’invertir aquestes tendències. Crec que, si el 2002 vam triomfar a les urnes, va ser sobretot per aquest motiu. He sigut el primer treballador elegit com a president del Brasil. Al començament, els mercats estaven inquiets, però el posterior creixement econòmic els va tranquil·litzar. El govern del Partit dels Treballadors que jo presidia va reduir la pobresa a menys de la meitat en només vuit anys. Durant els meus dos mandats, el salari mínim va augmentar un 50%. El nostre programa Borsa Família, que ajudava les famílies necessitades alhora que oferia una educació de qualitat als seus fills, va adquirir fama internacional. Vam demostrar que la lluita contra la pobresa era una bona política econòmica.

Aleshores tots aquests avenços es van aturar. No a través de les urnes, tot i que al Brasil es convoquen eleccions lliures i netes. El que es va fer va ser acusar i destituir la presidenta Dilma Rousseff per uns fets que fins i tot els seus adversaris admeten que no constituïen cap delicte impugnable. I a mi també m’han ficat a la presó després d’un judici molts dubtós, acusat de corrupció i blanqueig de diners.

El meu empresonament ha sigut l’última fase d’un cop d’estat a càmera lenta dissenyat per marginar d’una manera permanent les forces progressistes del Brasil. L’objectiu és impedir que el Partit dels Treballadors torni a ocupar la presidència. Ara que totes les enquestes pronostiquen que jo guanyaria còmodament les eleccions d’aquest octubre, l’extrema dreta brasilera intenta apartar-me de la cursa presidencial. La meva condemna i empresonament es basen únicament en el testimoni d’una persona a qui li han rebaixat la pena a canvi de declarar en contra meva. En altres paraules, hi sortia guanyant si deia el que les autoritats volien sentir. Les forces brasileres de dretes que han agafat el poder s’han afanyat a aplicar el seu programa com més aviat millor. El govern del president Michel Temer, tremendament impopular, ha aprovat una esmena constitucional que congela la despesa pública durant 20 anys i, a més, ha promulgat una sèrie de canvis en la legislació laboral que facilitaran l’externalització i laminaran els drets de negociació dels treballadors i fins i tot el dret a una jornada laboral de vuit hores. El govern de Temer també ha intentat retallar les pensions.

Els conservadors brasilers, que han fet tot el que han pogut per carregar-se els avenços promoguts pels governs del Partit dels Treballadors, estan decidits a impedir que tornem al govern en un futur pròxim. El seu aliat en aquesta empresa és el jutge Sérgio Moro i el seu equip, que han recorregut a la gravació i filtració de converses telefòniques privades mantingudes amb la meva família i el meu advocat, una de les quals va ser enregistrada il·legalment. Quan em van arrestar sota l’acusació de ser el cervell d’una gran trama de corrupció, van muntar un espectacle mediàtic per sotmetre’m a l’anomenada pena del telediari. Aquests detalls tan escandalosos poques vegades s’expliquen als principals mitjans de comunicació.

Els mitjans de comunicació de la dreta han convertit Sérgio Moro en una celebritat. Ara és intocable. Però el veritable problema no és Moro sinó els que l’han convertit en una persona per damunt del bé i el mal: les elits neoliberals de dretes que sempre s’han oposat a la nostra lluita per la justícia i la igualtat social al Brasil. No crec que la majoria de brasilers estiguin d’acord amb el que aquestes elits es proposen. I per això, encara que ara estigui a la presó, em presento com a candidat a president, i per això les enquestes pronostiquen que, si les eleccions es fessin avui, les guanyaria jo. Milions de brasilers saben que el meu empresonament no té res a veure amb la corrupció, i saben que soc on soc estrictament per motius polítics.

No em preocupa el que em passi a mi. Durant la dictadura militar del Brasil vaig estar a la presó per un únic motiu: defensar els drets dels treballadors. Aquella dictadura va caure. I també cauran els que avui abusen del seu poder.

No vull estar per sobre de la llei, però un judici ha de ser just i imparcial. Les forces de la dreta m’han condemnat, m’han ficat a la presó, han fet cas omís de proves aclaparadores de la meva innocència i m’han denegat el recurs d’ habeas corpus per impedir que presenti la meva candidatura a la presidència. Demano que es respecti la democràcia. Si de debò volen derrotar-me, que ho facin en unes eleccions. Segons la Constitució brasilera, el poder ve del poble, que elegeix els seus representants. Així doncs, que el poble brasiler decideixi. Tinc fe que la justícia prevaldrà, però el temps corre en contra de la democràcia.

Més continguts de