Balears, aïllament i intempèrie
És la portada de l’Ara Balears d’aquesta setmana i val la pena subratllar-ho: les Balears ja han agafat el camí de la superació de la crisi sanitària, com ho indica el fet que, des de dijous, sigui superior el nombre de pacient curats de la covid-19 que el de malalts actius, i que la xifra de detecció de nous contagis estigui en descens des de ja fa més de dues setmanes. Evidentment no es tracta de remarcar-ho per fer-ne cap casta de triomfalisme. Però sí per remarcar el fet evident que l’aïllament de les Illes, valgui la redundància, ha estat un factor important en aquest èxit. L’aïllament natural que comporta la mateixa insularitat, però també l’aïllament buscat i reforçat pel que ha estat una bona gestió del govern de les Balears. La presidenta Armengol va demanar des del primer moment el tancament dels ports i aeroports de l’arxipèlag, una mesura que amb el pas de les setmanes s’ha demostrat crucial i a la qual el govern de Madrid es va resistir durant quasi una setmana. El fet d’haver tancat les Balears, entre elles i respecte de la Península i de la resta del món, ha estat la manera de tallar el pas a la infecció. És oportú recordar-ho ara, quan molts tornen a la feina entre aquest dilluns i dimarts i la via pública i el transport públic de moltes ciutats tornaran a omplir-se d’activitat i de gent. Partint del principi que cap govern vol fracassar en la gestió d’una crisi com aquesta, és evident que la decisió presa pel govern d’Espanya, de tornar al confinament tou, és com a mínim molt arriscada. No ha quedat clar fins a quin punt el comandament únic ha fet cas del comitè científic que l’assessora, ni de les recomanacions de l’OMS.
La distància entre Francina Armengol i Pedro Sánchez ha augmentat en aquesta crisi, però la presidenta balear ha defugit la brega amb el president espanyol. En part perquè ella mateixa és socialista, i en part també perquè s’entén (s’hauria d’entendre) que ara no toca. Els dubtes i les vacil·lacions en la gestió d’una situació més difícil que cap altra (per la senzilla raó que ningú sabia com enfrontar-s’hi) s’han mesclat des del primer moment amb disputes partidistes que no fan més que augmentar la confusió i el malestar, i crear falses imatges de governants providencials que lluiten per salvar el seu poble i d’altres de malvats que l’abandonen a l’estacada. El que sí que hi haurà hagut, evidentment, hauran estat errors. Un dels principals va ser crear un comandament únic i centralitzat, sota el lema que “el virus no hi entén de territoris ni ideologies”. Això és irritant de tan obvi, però el que també és evident és que la malaltia ha evolucionat de manera ben diferent segons la realitat i les circumstàncies de cada lloc. També serà així amb la crisi econòmica: la intempèrie serà general, però amb modulacions diferents a cada lloc concret. A les Balears, on el turisme és un monocultiu, la intempèrie serà crua. I hauria d’arribar el moment que l’Estat recordi que les Balears existeixen: però no per endur-se’n diners, sinó per injectar-n’hi.
