L’EDITORIAL

El coronavirus, l’epidèmia que no remet

Cal actuar amb celeritat per aturar de debò l’epidèmia d’aquest virus altament contagiós i força mortífer

Sense caure en cap mena de pànic absurd, és indubtable que la crisi del coronavirus no està sota control, com s’ha vist amb la seva extensió a Itàlia. Els missatges que dona l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no deixen cap dubte: cal actuar amb celeritat per aturar de debò l’epidèmia d’aquest virus altament contagiós i força mortífer, sobretot per a les persones que presenten patologies prèvies (en especial la gent gran, però no exclusivament). La sensació que s’està escampant està justificada: no és una sensació, és un fet. Ni a la Xina ni en els altres focus de l’Àsia o Europa on el Covid-19 ha penetrat no s’està aconseguint aturar-lo. Ni tan sols els confinaments poblacionals estan tenint uns resultats evidents, la qual cosa demostra que el problema és realment seriós, i que si no s’haguessin decretat el virus encara s’hauria escampat més. El que fa dubtar més és la impotència del personal mèdic a l’hora de neutralitzar el coronavirus i, sobretot, resulten descoratjadors i preocupants els contagis entre metges i infermers. De fet, el tema del contagi (com i fins quan es produeix) és una de les claus de volta no resoltes d’aquesta epidèmia global.

Vist des de Catalunya, el fet que l’epidèmia hagi penetrat a Itàlia, sens dubte, ens posa l’alerta més a prop. És cert que els casos que fins ara s’han donat a les Balears i les Canàries (el de Biscaia d’ahir no està confirmat) venien de la Xina i han estat curats. Però no es pot abaixar la guàrdia. De fet, la rellevància de l’epidèmia ja va quedar clara amb la suspensió del Mobile World Congress. Ara, de nou, cal extremar prevencions. El protocol seguit al nord d’Itàlia sembla l’adequat: aïllar els afectats (buscant l’origen i recorregut del contagi) i mirar de protegir les poblacions exposades, encara que sigui a costa d’incomoditats i sacrificis: és evident que mesures així tindrien afectacions directes en la vida de moltes persones, i naturalment en l’economia, però és el que tocaria.

Perquè, en efecte, es tracta d’un virus que encara no se sap exactament com actua, com es transmet. Ni tan sols està del tot clar el seu origen. Només resulta obvi que es propaga amb gran facilitat. L’experiència letal de la Xina, on s’ha originat el coronavirus, és paradigmàtica del desconcert que ha provocat: inicialment es va menystenir l’amenaça per després passar a actuar amb gran contundència, i tot amb una opacitat informativa que no ha fet més que generar desconfiança, i que ha inclòs constants canvis de criteri a l’hora de fer el recompte de contagiats i purgues entre els responsables polítics i mèdics. A Itàlia sembla que les autoritats estan actuant amb més coherència. I després hi ha els casos de Corea del Sud i l’Iran, on també s’està produint un ràpid augment dels contagiats i en què, en el cas del país dels aiatol·làs, no està gens garantit el control de la situació. Sigui com sigui, la dispersió dels focus de contagi, i el fet que en alguns casos no estigui demostrat que l’origen del contagi vingui de la Xina, aixeca seriosos dubtes sobre una epidèmia que corre el perill de globalitzar-se cada cop més.