El coronavirus, els toros i els llibres
Dissabte al migdia La 2 emetia el programa Tendido cero, un clàssic televisiu de la tauromàquia que sobreviu en pantalla ves a saber si gràcies a determinats lobis de pressió. El programa, que traspua flaire de naftalina, començava amb el presentador, Federico Arnás, amb expressió afligida per culpa del coronavirus. Lamentava les conseqüències tràgiques del Covid-19 amb morts arreu del món i també les seqüeles dramàtiques que havia comportat en molts altres sectors, com per exemple les que suposaria econòmicament la cancel·lació de tantes festes de tauromàquia. Arnás va denunciar: “ Me ha llamado la atención en las informaciones de muchísimos medios de comunicación como se ha ocultado que existen toros. Es decir, aquí se ha hablado en muchos medios de la cancelación de muchos eventos deportivos y culturales y se ha ocultado el segundo espectáculo del país en número de espectadores como es la tauromaquia, como son los toros ”. L’home ho deia com si es tractés d’una conspiració premeditada de les últimes setmanes en les redaccions més influents del país.
Al cap d’uns minuts, però, ens va quedar clar que el presentador i director del programa estava verdaderament obsessionat a assenyalar situacions de menyspreu. Posant en valor l’afició a la tauromàquia del president de la Junta d’Extremadura, l’home va posar èmfasi, sense donar noms, en la conducta hipòcrita d’alguns polítics catalans: “ Hay políticos que se ponen pintones para ir a los toros y también hay casos contrarios: los hay que se esconden. ¡Hemos visto en plazas francesas a nacionalistas catalanes en los toros que, para que no les reconozcan, van casi disfrazados! ”, assegurava.
Tot i les conspiracions i el coronavirus, Tendido cero fa trenta-quatre anys que es manté a Televisió Espanyola, en horari infantil, durant més d’una hora i amb resum dels espectacles de tauromàquia en diferents places, anàlisis filosòfiques sobre la bellesa estètica d’això que en diuen art i entrevistes als personatges més rellevants del sector. En el primer tram del programa semblava que s’amaguessin les imatges de les estocades, la clavada de banderilles i les tallades d’orella, però de mica en mica, tot i que amb comptagotes, no ens van estalviar les clavades d’espasa al llom de les pobres bèsties que regalimaven sang.
No serà el coronavirus qui podrà acabar amb aquestes celebracions macabres i ens haurem de quedar amb les ganes de saber quins deuen ser els polítics catalans que van d’incògnit i disfressats a veure els toros a França. El que costa d’empassar és veure com la tele pública espanyola assegura la pervivència d’aquest espai mentre que a Catalunya no hi ha manera que TV3 doni continuïtat al programa de llibres, un sector que, per culpa del coronavirus, probablement es veurà més afectat que el dels toros.
