X. Mayor Farguell
16/02/2011

Alguna cosa més que pala i escombra

3 min

Pensant a elaborar un petit catàleg de grans problemes ambientals que cal enfrontar, no puc evitar pensar com, cada dia més, això dels problemes ambientals és alguna cosa diferent del que la gent percep.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Sovint s'interpreten com a problemes de qualitat ambiental: un abocament de deixalles, la contaminació d'un tram de riu, una mala qualitat de l'aire o una previsible inundació no prevista. És a dir, res que una bona pala i escombra no puguin arreglar. Però no, definitivament, els problemes ambientals ja no són de pala i escombra. Les preocupacions ara ja són d'abast territorial i són sovint globals. I encara que no ens agradi reconèixer-ho, el cert és que hem aconseguit generar i consolidar aquesta situació desfavorable en poques dècades.

Inexorablement, tota política ambiental té a veure amb el territori i amb la població humana que l'habita. És per això que el més important és preservar els valors territorials com a font primera de bon estat ambiental.

Per fer-ho, cal procurar el manteniment de la biodiversitat, sense la qual no té gaire sentit parlar de qualitat ambiental. En el moment actual, la seva preservació in situ passa per generar un veritable sistema d'espais protegits ecològicament, ben connectat mitjançant el que anomenem connectors ecològics. Per tant, cal finalitzar la redacció del pla territorial sectorial de connexions ecològiques i implementar-lo. Però, anant més enllà, cal aconseguir que tota la matriu territorial sigui susceptible de consideració ambiental. I per fer-ho, no hi ha res més eficient que aplicar el procés d'avaluació ambiental estratègica a la planificació territorial i urbanística.

I cal tenir cura de l'aigua. Aquest bé escàs i imprescindible per a la vida, que és i seguirà sent sempre una preocupació ambiental primordial. Hem d'assegurar-ne el cicle, la disponibilitat i la qualitat. I en un país on plou poc i malament hem estat més bons gestors de l'aigua que planificadors, i no ens ho podem permetre. L'emmagatzemament estratègic de l'aigua és una assignatura pendent, ja que bona part de l'aigua que cau sovint s'escola sense poder-se aprofitar. I també és estratègica l'aplicació de les mesures d'eficiència en l'ús de l'aigua que tenim a l'abast, i que poden suposar un important estalvi si les mesurem en el conjunt del país.

Alhora, cal plantejar amb decisió el problema energètic, i totes les seves derivades (la mobilitat, el CO i el soroll). La diversificació energètica partint d'energies renovables serà cabdal. Caldrà concretar l'aposta per l'energia eòlica, la de gran format però potser també la de petit. I per la fotovoltàica, però més vinculada als espais urbans que als rurals (una tendència malauradament ja iniciada); així com per l'aprofitament de la biomassa, però considerant molt seriosament quina i quanta, ja que el seu aprofitament va en detriment de la biodiversitat i de l'estructuració ecològica de l'espai forestal. I amb això es podrà afrontar l'estabilització, o fins i tot la reducció, de la petjada ecològica -l'impacte ecològic de les nostres activitats sobre el planeta-. Hi jugaran un paper especial el manteniment de la qualitat de l'entorn i l'estalvi energètic. Però també caldrà la millora de l'eficiència en els sistemes productius de béns orgànics, i evitar-ne la sobreproducció. A més, la reducció de la petjada implicarà la reducció de l'alliberament de CO . I, per extensió, serà molt important desenvolupar mecanismes adaptatius, de control i anticipació, dels processos derivats del canvi climàtic.

I tot això passa per aconseguir que la població, i molt especialment els poders de decisió, superin l'estat de quasi analfabetisme ecològic prevalent i adquireixin com més aviat millor una cultura d'actituds i aptituds basades en la sostenibilitat. I que en comptes de treure pit quan menystenen públicament els valors ambientals, entenguin que la sostenibilitat és sobretot racionalitat i sentit comú, això sí, aplicats a una matèria, l'ambiental, que encara que la sentin aliena és tan fonamental com ho puguin ser la salut, l'educació i l'economia.

I per fer-ho, cal especialment aconseguir la implementació de la connectivitat ecològica, el concepte més important i l'instrument de la tècnica conservacionista més valuós i ecològicament consistent dels darrers anys.

stats