... alguna cosa teva també es crema

Fa anys hi havia un anunci a la televisió per prevenir els incendis forestals que se'm va quedar gravat per sempre: "Quan el bosc es crema, alguna cosa teva també es crema". És així. Som molts els que ens hem posat a plorar quan hem vist els paisatges que tant hem estimat carbonitzats i fumejants. Se'ns posa un ai al cor quan sentim l'avioneta a la platja que va a recollir l'aigua o quan veim de lluny la terrorífica columna de fum que indica que alguna cosa s'està cremant allà lluny. Aquest any, segons es va explicar ahir en la presentació de l'operatiu d'extinció d'incendis forestals del Govern, anam una mica millor que la mitjana dels anys anteriors. Hi ha hagut menys incendis i, tal vegada, aquest mal temps que ens impedeix ensumar un estiu que es fa de pregar sigui bo per evitar que tot es cremi. O no. A vegades és pitjor si després els meteoròlegs s'equivoquen i el que ara haurà crescut amb les pluges es converteix en benzina quan hi hagi una calorada acompanyada de vent sec. Amb el foc, millor no jugar-hi. Ni una cigarreta per la finestreta del cotxe, ni un foc per fer la paella, ni una crema de rostolls no autoritzada... S'ha posat en marxa un dispositiu per vigilar i controlar els possibles incendis, que n'hi haurà, que serà similar al de l'any passat. Però la feina esforçada i perillosa d'aquests treballadors no basta si nosaltres, els ciutadans, no vigilam també el que feim: perquè els pins siguin verds i no negres, perquè l'erosió no converteixi més paratges en un desert rocós on només creix el càrritx.