La covardia i la intel·ligència
Després de cinc setmanes de guerra a Ucraïna s’ha fet evident que l’exèrcit rus combat contra la població civil ucraïnesa per massacrar-la, amb l’objectiu d’atemorir-la i desmoralitzar-la, i que l’exèrcit ucraïnès defuig el combat directe: la seva tàctica és la guerrilla. Els fets porten a concloure que l’exèrcit rus no pot guanyar la guerra amb la rapidesa que políticament seria, per a ells, necessària.
Rússia necessita la rendició d’Ucraïna, que aquesta no vol concedir, i per tant hi haurà més morts i més destrucció. Es tracta d'una guerra criminal, segons la carta de les Nacions Unides.
Les declaracions de Putin sobre la necessitat de “desnazificar” Ucraïna són propaganda per enganyar la seva població. Apel·la al record de la invasió d’Ucraïna del III Reich, de 1941 a 1944. La invasió alemanya a Ucraïna va rebre inicialment el suport de part de la població, la més nacionalista, com a reacció contra la repressió soviètica i el record de l’Holodomor –3 milions de morts entre 1931 i 1933 per fam a causa de l’errònia política de col·lectivització agrària–. El temps va demostrar la brutalitat de l’invasor. Ara Putin, per justificar la guerra, acusa els ucraïnesos de fer el mateix.
Un crim no hi ha raons geoestratègiques que el justifiquin. La humiliació de Rússia després de la derrota de la Guerra Freda, fet cert, no justifica els crims que s’estan duent a terme contra la població civil. Deu milions de desplaçats i un país devastat és un fet que la política de les democràcies occidentals, per errònia que hagi estat, no pot justificar.
La guerra té un objectiu: advertir la població d’Ucraïna i les exrepúbliques de l'URSS de les conseqüències de voler sortir del domini de l’imperi. És feixisme pur construït sobre la voluntat de revenja de Rússia.
Putin sap que no pot ocupar tot Ucraïna –que fa 600.000 km² i té 45 milions de ciutadans–. Necessitaria un exèrcit d’un milió d’homes, que no té. Es tracta d’annexionar-se la franja costanera d’Ucraïna i privar el país de l’accés al mar. Per a una economia exportadora no tenir accés marítim és un problema greu. La batalla per Odessa serà més dura que la de Mariúpol.
Un estat que perd un terç del seu territori i de la seva població té una viabilitat complexa, més encara després d’una guerra. És una política paral·lela a la seguida per Israel a Palestina, que ha fet inviable un estat palestí. El que quedarà d’aquesta amputació és un estat amb difícil viabilitat econòmica, que Rússia demanarà que estigui militarment neutralitzat, i per a la UE la reconstrucció després de la guerra suposarà un esforç significatiu. Ningú, tret de la UE, està en condicions de fer-ho. Afeblir la UE és un dels objectius de Rússia en els últims 25 anys. Amb això, també.
La guerra ha demostrat que l’eficàcia de l’exèrcit rus és baixa. No té superioritat aèria, els bombardejos són fets des de bases llunyanes, al mar o en territori rus, amb míssils supersònics difícils d’abatre en vol. Una fàbrica de Lviv va ser destruïda fa pocs dies per la marina russa des del mar Negre. La voluntat de Rússia d’evitar baixes pròpies –segons Putin no és una guerra, sinó una “operació especial”– i d’impedir fer visible la destrucció d’avions propis per l’exèrcit ucraïnès ha limitat l’ús de l’aviació i ha reduït la rapidesa de la campanya. És difícil de comprendre que després de la destrucció de Mariúpol es demani ara la rendició en lloc de procedir a l’ocupació.
Una vegada aconseguits aquests objectius territorials, Rússia plantejarà aturar la guerra i partir Ucraïna, que és una política coneguda –es va practicar a Alemanya, amb una frontera física que es va mantenir 28 anys.
El proper problema que se li plantejarà a Occident és si impedir militarment l’ocupació de Geòrgia i Moldàvia, estats que no formen part de l’OTAN, igual que Ucraïna.
Quan Chamberlain va tornar de Munic el 1938 amb l’acord de Hitler d'aturar la invasió de Txèquia, Churchill li va dir: “Volíeu evitar la guerra; heu aconseguit el deshonor i ara tindreu la guerra”.
El senyor Borrell ha dit que la UE està seguint una política per evitar la Tercera Guerra Mundial. S’ha de reconèixer la importància de les sancions econòmiques a Rússia i l’esforç bèl·lic d’ajut a l’exèrcit ucraïnès, un esforç com la UE no havia fet mai. La qüestió és si serà suficient. Hitler va envair Polònia el setembre de 1939 després d’envair Txèquia el setembre de 1938 i Àustria al març. Putin va desestabilitzar Moldàvia el 2001 i Geòrgia el 2008, va ocupar Crimea el 2014 i va conduir una destrucció massiva a Síria el 2015 (com Gernika, un assaig de guerra).
Els objectius de Hitler i Putin –l’afirmació nacional i el guany territorial– i les seves raons –refer l’honor nacional– són idèntics. La humiliació del poble rus per la derrota de la Guerra Freda és comparable a la del poble alemany als anys 30 pel record de la derrota del II Reich. Hi ha poca diferència entre el bany de masses de Putin a l'estadi de Lujniki i les celebracions del partit nazi a Nuremberg. Els tirans no es calmen, es combaten. La covardia d’Occident i la intel·ligència de Rússia ho proven.
