El creixement econòmic català (2000)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, ha designat membre d’honor Jordi Nadal Oller, catedràtic emèrit d’història econòmica de la Universitat de Barcelona. Amb aquest motiu ha pronunciat una conferència magistral amb el títol: “De quina manera s’ha enriquit Catalunya? ”. Nadal troba les arrels del creixement de l’economia catalana a finals de la Guerra dels Remences (1486), amb la pacificació del camp català, [...] El dret aconseguit pels pagesos de conrear les terres o els masos als quals havien estat adscrits, sense haver de sotmetre’s a la voluntat dels senyors de la terra va produir la transformació profunda del camp català. Es va primar el conreu de les terres amb cultius que donessin rendiment. I es va iniciar un corrent exportador a recer de les guerres entre la França continental i les potències marítimes, [...] La fabricació d’aiguardents es va anar desenvolupant a mesura que augmentaven les necessitats exportadores, [...] Les transformacions de tipus econòmic acostumen a produir transformacions socials. [...] A la fi del segle XVIII neix a Catalunya una burgesia comercial que s’esforça per transformar-se en industrial i s’embranca en un esforç de modernització del país, que es va produir especialment a remolc del sector cotoner. [...] Per cobrir la demanda del mercat interior de gèneres tèxtils s’inicia a Igualada, Terrassa i Sabadell la fabricació de teixits de llana. [...] Durant la primera meitat del segle XVIII va sorgir a Barcelona la indústria anomenada d’indianes, [...] base del creixement econòmic de Catalunya durant aquell segle. [...] La segona meitat del segle XIX va ser un període ple d’agitacions i crisis polítiques i socials. Malgrat tot, a finals de segle va progressar la industrialització, i l’auge del sector elèctric no en va ser aliè. L’inici del segle XX es caracteritza pel fet que el sector industrial es diversifica i comença l’electrificació del país. La neutralitat de l’Estat espanyol durant la I Guerra Mundial va representar una reactivació econòmica, que a Catalunya va afavorir especialment el tèxtil i el metall. [...] Durant la II República es van patir els efectes nocius de la crisi mundial del 1929. La Guerra Civil va suposar un fort retrocés per a l’economia i les empreses. Durant l’època franquista, mentre el món estava submergit en la II Guerra Mundial, l’Estat espanyol no va poder sortir de l’aïllament decretat per les potències aliades fins al Pla d’Estabilització, en la dècada dels 60. Fins a l’any 1996, en què l’Estat espanyol s’adhereix a la CE, no es donen les condicions necessàries perquè les empreses espanyoles puguin integrar-se en el mercat únic europeu. [....] Les indústries catalanes, per prosperar en aquest marc, s’han de plantejar el problema de la competitivitat i embrancar-se de nou en un procés de modernització, amb la finalitat de produir en condicions similars als països competidors més avançats.