Un criat dels Reis que tenia pressa (1926)
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsD’aquí a molt pocs dies els Reis d’Orient vindran a portar-nos llur formós present, i a cada persona duran en la nit allò que els demani abans per escrit. Als nois ploramiques i als dolents, però, tan sols el Rei negre els durà carbó. Molt hem progressat d’èpoques antigues. Abans no tenien bussó les botigues. Si els nens escrivien una carta als Reis, ells no la rebien fins que ja eren vells. I llavors passava molt naturalment que alguna vegada duien un present de nines i fira per una velleta que els ho demanava quan era xiqueta o un cèrcol, baldufa o cavall de cartró pel vell que vivia arraulit a l’escó. Mes com tot progressa, ara a tot arreu, en venir aquests dies, un bussó hi veureu tingut a la falda d’un rei de cartró que és dels Personatges bella imitació. I quan la vigília del dia ha arribat, els tres Personatges fan anà un criat a cercar les cartes per poder llegir el que la quitxalla desitja tenir. Jo per no quedar-me sense rebre res també vaig escriure’ls amb gran interès. I que els demanava no pas poca cosa, perquè quan és gratis, demanar s’imposa! Els he escrit ma carta, doncs. [...] Tirada eixa carta a un bussó daurat és segur que ara ja deu haver arribat. Veurem els Reis Màgics si els plaurà portar-me allò que els demano. Si no, haig d’enfadar-me. I ara que es presenta l’ocasió oportuna vull aprofitar-la per contar-vos una historieta històrica que passà a un criat d’aquests que els Reis Màgics han utilitzat. És el cas que eix home baixà del camell, i ple de joguines fins dalt el clatell, entrà en una casa, trobà el balcó obert i es ficà cap dintre havent descobert que al balcó, sabates no n’hi havia cap i en canvi allí dintre se’n veien qui-sap! Veié moltes portes en un corredor, davant cada porta hi havia a un cantó un parell de botes, o bé de sabates, semblant un exèrcit de negroses rates. -Caram, que canalla! pensà aquell criat, i com li plaïa acabar aviat, repartí de pressa allí els seus joguets i tornà amb sos amos els tres Sants Vellets. Aquests li digueren: Tan de pressa estàs? I el criat contesta: He vist un cabàs de botes posades en un corredor i allí he fet ma tasca de repartidor. I quan arribada l’hora del matí a l’Hotel de l’Àsia es van deixondí, restaren sorpresos tots els viatgers de veure llurs botes deixades només per tal de trobar-les al matí airades, de joguets i dolços totes curullades. Mentre la canalla del barri cridava perquè sens joguines al matí es trobava.
