14/09/2021

La crisi dels 40 segons Julie Delpy

2 min

Netflix ha estrenat On the verge (traduïda al castellà com Al borde), una sèrie de dotze capítols de mitja hora que ha creat l’actriu Julie Delpy, la protagonista de la nostàlgica Before sunrise amb Ethan Hawke i de la saga cinematogràfica que va continuar la història d’amor entre la Céline i el Jesse.

De la mateixa manera que aquella pel·lícula va connectar amb una determinada generació, l’actriu, guionista i directora ara busca la complicitat d’aquest mateix públic, que ha madurat i evolucionat. Però ho fa des d’una tessitura diferent: la comèdia coral. I, tot sigui dit, no sempre reeixida.

On the verge retrata la vida de quatre amigues entre els quaranta-molts i els cinquanta-pocs que viuen a Los Angeles, que han trigat a ser mares i que ara es veuen ofegades per conciliar la seva vida professional amb la familiar i, sobretot, trobar espai per a elles mateixes. En l’argument hi ha una idea que està ben aconseguida: l’habilitat per plasmar un cert desconcert de les dones a l’hora de reconèixe’s en l’edat madura. La sèrie busca representar aquest punt d’inflexió en què, per una banda, hi ha la necessitat de tenir un entorn estable i, per l'altra, l’esperança de no avorrir-se i caure en la inèrcia. I com la dificultat per trobar aquest equilibri comporta canvis, crisis i daltabaixos. O, tal com anuncia el títol, conduir-les al límit. On the verge reflexiona sobre les relacions de parella en aquesta franja d’edat, els obstacles per aconseguir el reconeixement professional o el vincle amb els fills. En les trames es fa evident el desig de Delpy per transmetre a l’espectador molts aspectes al voltant de l’etapa de maduresa de les dones, les frustracions, les il·lusions, l’acceptació dels errors comesos en el passat i fins i tot l’esperpent a què ens pot abocar una societat patriarcal de la qual ja no acceptem els codis de conducta.

Però la sèrie en alguns moments està tan pendent de la comèdia que cau en la tonteria i la superficialitat. Els dotze capítols acaben allargassant tant els conflictes que en massa casos resulten una mica buits pel que fa a l’acció. Delpy es preocupa de l’evolució dels personatges, però és un progrés tan lent que en moltes ocasions acaba per avorrir.

On the verge té l’atractiu de les cases i els restaurants bonics de Los Angeles, la curiositat de les històries corals en què les vides dels personatges s’entrecreuen, però també peca de l’herència de la verborrea francesa, en què tot passa per uns diàlegs innecessàriament llargs. I això que el final està força ben resolt. La sèrie agradarà a les persones que experimentin una complicitat argumental i una identificació gairebé mística amb la vida d’alguna de les quatre protagonistes sense necessitat que la trama sigui gaire apassionant. Però també pot acabar portant la majoria d’espectadors a abandonar la sèrie tips d’una quotidianitat molt poc prometedora.

Mònica Planas és periodista i crítica de televisió
stats