La crisi ens obliga a repensar quin país volem
La crisi està obligant la societat catalana a repensar moltes coses: prioritats de despesa, hàbits de consum i plantejaments ideològics. Les retallades que va començar a aplicar el tripartit en els pressupostos públics i que ara conformen el relat central de l'acció política de l'executiu presidit per Artur Mas, acorralat per la forta davallada d'ingressos de la Generalitat i per un sistema de finançament precari, estan fent forat en la ciutadania. Una ciutadania que sap o intueix que la reducció dels pressupostos públics és només la part més visible d'una situació econòmica complexa i greu, que afecta tots els sectors productius i socials, amb repercussions directes sobre les empreses i els treballadors, sobre els funcionaris i els autònoms.
L'enquesta de l'ARA, que en l'entrega d'avui està dedicada a analitzar com els catalans vivim la crisi, mostra com un 52% de ciutadans creuen que les retallades governamentals, molt traumàtiques a la sanitat, són molt o bastant necessàries, mentre que un 45% les consideren poc o gens necessàries. L'opinió pública, doncs, està dividida. La divisió, però, no hauria d'amagar la dura realitat: la crisi és aquí per quedar-se, i alguna cosa cal fer, individualment i col·lectivament.
La lectura de les opinions dels enquestats ens donen a entendre que els catalans afronten una crisi que va per llarg tant des de la consciència del moment delicat com des de la recança de perdre el seu nivell de vida, bàsicament per la por de quedar-se sense feina. És així com s'explica que la majoria ja hagi adoptat mesures d'estalvi, que gairebé la meitat dels enquestats estiguin disposats a cobrar menys per la mateixa feina i que avanci clarament l'acceptació de fórmules com el copagament sanitari, mentre que no convenç la idea d'apujar impostos, però tampoc la d'abaixar-los. La crisi, sens dubte, ens força a repensar quin país volem. I no s'hi val a fer-ho des de l'autoengany o l'autocompassió.
