02/03/2020

La crua realitat d’aquest Barça

2 min
La crua realitat d’aquest Barça

BarcelonaEnmig de l’anomenat Barçagate, Leo Messi va concedir una entrevista a Mundo Deportivo en què va posar sobre la taula les limitacions d’aquest Barça. "Avui no ens arriba per guanyar la Champions". Aquesta és segurament una afirmació que fa temps que l’aficionat culer sosté, i més veient l’evolució de l’equip a Europa, de desencís en desencís, sentint-se massa cops impotent, una sensació desconeguda durant molts anys al Camp Nou. Diumenge, al Bernabéu, les paraules de Messi van agafar una nova dimensió. Després de 55 minuts bons, el Barça es va diluir. I ho va fer contra un dels pitjors Madrids dels últims temps, un equip aferrat a l’empenta i el cor, efervescent i volàtil. Ara mateix al Barça ja no és que no li arribi per guanyar a Europa, sinó que ja no li arriba ni per fer noranta minuts bons a la Lliga.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Les mancances que va admetre Messi fan imprescindibles canvis importants a la plantilla. Primer s’ha de fer una bona diagnosi i, posteriorment, encertar en les decisions i saber-les executar (que, en això, el Barça també hi té un màster...). Caldrà ser extremadament valents perquè s’hauran de prendre decisions impopulars: atacar la columna vertebral d’un equip al qual, com diu el mateix capità –espero que fent autocrítica per la part que li toca a la plantilla–, ja no li arriba. I que consti que això no vol dir que la temporada acabi sense títols, però, tot i que arribessin, els canvis són innegociables, i sobretot s’han de saber fer quan les coses van bé.

Ara bé, assumint aquesta necessitat de sacsejar la plantilla, cal plantejar-se qui ha de ser-ne l’ideòleg i executor. ¿Pot Bartomeu liderar la costosa revolució en un últim any de mandat, hipotecant el futur del club amb operacions que condicionaran els pròxims anys? ¿S’ha de tenir en compte el que ha passat fins ara, tots els precedents recents de la política esportiva? Crec que la resposta no és gens senzilla. Per una banda, Bartomeu està legitimitat perquè el seu mandat expira el 2021. El soci ja té els mecanismes estatutaris per canviar les regles del joc o fer-li entendre al president que el seu temps s’ha acabat. Per l’altra, en un club on ja hi ha moltes incertes econòmiques, aquesta revolució hipotecaria el projecte guanyador de les pròximes eleccions. I no parlo només dels Laporta, Font, Benedito, Roche i companyia, tots els que vindrien de fora si finalment es presenten, també parlo de l’opció continuista. En un model tan presidencialista com el de Bartomeu, que ha acabat ocupant tots els papers de l’auca, segons quines decisions poden posar la soga al coll al propi delfí abans de donar-li el relleu.

stats