La cultura necessita un preu just
El món cultural ha rebut la brutal pujada de l'IVA per al cinema, el teatre, la música i la lectura digital com una estocada mortal que, a Catalunya, s'afegeix a uns últims anys d'acusat encongiment dels pressupostos públics i de notable descens del consum privat. Si la situació ja era delicada, ara pot resultar letal. Les últimes mesures del govern Rajoy deixen virtualment enfonsat un sector que ja estava molt tocat, en alguns casos amb l'aigua al coll. Per això resulta del tot comprensible l'alarma i la indignació que ha unit artistes, empresaris i Govern en la denúncia contra el que, amb raó, ha estat llegit com un càstig absurd i desproporcionat.
Més enllà que és un dret universal i una important eina de cohesió social, la cultura ja fa anys que fa valer, amb dades a la mà i malgrat la crisi, el seu creixent pes econòmic: és una indústria que genera riquesa i llocs de treball, amb un potencial enorme, molt diversa i dinàmica, i capaç de competir internacionalment. Tot això ara corre perill d'anar-se'n en orris. De cop, l'equilibri fràgil que encara feia creure a molts dels seus protagonistes que malgrat les dificultats hi havia marge per tirar endavant, s'ha trencat. Tot d'una la crisi pesa com una llosa. Els senyals de perill, que ja existien, però que eren combatuts amb enginy i voluntat, ara pesen molt. Amb la injusta pujada de l'IVA, sembla realment difícil que es recuperi el consum cultural -tot apunta que la pujada es repercutirà en el públic atesos els ajustats marges de benefici amb què treballa el sector- i que baixi la plaga de la pirateria, tan estesa a Catalunya i Espanya. No seria gens justificable, però certament podria passar exactament el contrari: més consum pirata. I tot plegat es produirà en un context de greuge comparatiu respecte de la resta d'Europa, on, tret del Regne Unit, l'IVA és força més baix.
Som, doncs, davant un cul-de-sac per als professionals, però també per al país, que s'enfronta a un empobriment que serà econòmic i cultural.
