Un cunnilingus equidistant
Dilluns, al capítol de Merlí dedicat a Heidegger, el professor de filosofia, durant una reunió del professorat, delata el professor de literatura castellana. Posa en evidència en Gabi, que s’havia fet passar per independentista per lligar amb l’Elisenda, professora d’anglès i activista motivada pel Procés. Ella s’enfada i ell es justifica: “Ho vaig fer per connectar amb tu!” L’Elisenda, decebuda, se sent víctima d’una estafa: “¿Llavors tu no creus en la independència del nostre país? M’has enganyat! I tot, per què? Per fotre un polvo?” I en Gabi intenta donar un argument sòlid a la seva conducta. “Precisament el que em posa de tu és que pensem diferent. He sortit amb dones que votaven el mateix i jo sempre m’he avorrit, collons! I així ens va! I el debat polític amb tu m’encantaria. Pensem diferent. I saps què? Em sembla que tu també t’ho passaries bé amb mi. He notat certa atracció!” A l’Elisenda l’argument del debat polític com a estratègia de seducció no la convenç, però es comença a estovar: “Oh! Quin morro! Has jugat amb material molt sensible! Jo m’estimo Catalunya!”I ell, acostant-se-li, li respon: “Jo també...” I ella replica: “Ja, però a mi m’agrada la democràcia i la llibertat!” I ell encara se li acosta més i, xiuxiuejant de manera sensual, insisteix: “A mi també...” I en l’escena següent, ja ens trobem en l’habitació dels mals endreços de l’institut, mig a les fosques, on el professor de castellà esberla el rastre de qualsevol fractura social i li practica a l’Elisenda un cunnilingus que li fa veure les estrelles de totes les estelades juntes.
L’escena tenia una pàtina ridícula que et distanciava de la narració de l’Institut Àngel Guimerà. És la prova d’un infantilisme incòmode en el qual sovint cau la sèrie, en què cada vegada es diferencia menys el comportament entre adults i adolescents. El Procés, que de manera puntual s’havia anat filtrant en la ficció, havia d’acabar esclatant i provocant la discussió entre personatges. A nivell de relat, el conflicte estava organitzat per unir i no per separar. En Gabi i l’Elisenda han servit per desmuntar qualsevol teoria de fractura i plantegen les diferències polítiques com un estimulant per a l’intercanvi de punts de vista i, per què no, de fluids. Ella és partidària del sí. Ell, del no. Un cunnilingus equidistant és l’argument de venda de la possible bona convivència a Catalunya. Una trama perfecta per a l’època en què res de TV3 pot semblar massa independentista. L’unionista simpàtic i hàbil en les arts amatòries, que és capaç de fer sucumbir la independentista més rebel i sediciosa, embadalirà els partidaris del mejor unidos portat a les últimes conseqüències.
En mesos de crispació social absoluta, d’injustícies i indignació, Merlí és el guilty pleasure televisiu que evadeix de la realitat mentre ens llepem les ferides... o el que convingui.
